Introducció i antecedents

Les nocions de temps aparent i temps real en estudis de variació sociolingüística interna i externa se situen en el canvi de paradigma lingüístic que es va produir a finals dels anys 60 i principis dels 70 i que va representar, a) l’adopció d’aspectes teòrics com el concepte de funció, el significat social i estilístic, la variació i el canvi lingüístic, les relacions bidireccionals entre sincronia i diacronia, d’una banda, i de variació interna i externa, de l’altra, i b) la proposta de diversos principis (estabilitat, canvi per dalt, canvi per baix) que han guiat la recerca en aquest camp.

Aquestes nocions no són específiques dels estudis més recents en variació sociolingüística i canvi lingüístic progressiu o en marxa. De fet han estat presents a la bibliografia lingüística des de l’inici del desenvolupament de la lingüística estructuralista (Bloomfield 1933, Hockett 1950) i naturalment encara més recurrents a partir de l’estructuració del canvi de paradigma (Weinreich 1953; Herzog, Labov i Weinreich, 1968). Per a Hockett (1950), per exemple, la distribució en l’ús d’una determinada variable a través de diversos nivells d’edat podria no representar cap canvi estructural en la varietat d’una determinada comunitat de parla, i en canvi podria representar una pauta característica de gradació per edat que s’anés repetint a cada generació.

De fet, la recerca en variació sociolingüística ha demostrat que moltes variables sociolingüístiques exhibeixen aquest comportament gradual, a partir del qual els adolescents i els joves d’una determinada comunitat de parla utilitzen, quan són observats, formes estigmatitzades amb molta més normalitat i freqüència que els parlants de mitjana edat. Ara bé, la pregunta que cal plantejar és si, havent observat una distribució de variables lingüístiques en diversos grups d’edat d’una determinada comunitat, quan són observats en un mateix moment o punt de temps sincrònic, és a dir, recollint dades en temps aparent, és possible afirmar que s’està produint un canvi lingüístic progressiu en la parla d’aquesta comunitat.

Els antecedents generals més importants tenen a veure amb la vinculació de la investigadora principal i d’alguns dels investigadors d’aquest Projecte coordinat al fòrum internacional sobre Variació i Canvi Lingüístic conegut com a NWAVE (New Ways of Analyzing Variation in English and Other Languages), que ha anat celebrant un congrés anual des de 1970. NWAVE agrupa tots els investigadors, majoritàriament dels EE.UU. i Canadà, però també d’Europa, els quals a partir dels ensenyaments dels pioners en aquest camp (Weinreich, Hymes, Labov, Trudgill, David Sankoff, Gillian Sankoff, Cedergren, Guy, Bailey, Rickford, Kroch) i de la recerca portada a terme en el Project on Linguistic Change and Variation, dirigit per Labov en els anys 80 del segle XX, han definit teòricament i metodològica aquesta disciplina. D’altra banda, a principis del nou mil·leni es va instituir la contrapartida europea d’aquest fòrum: ICLaVE (International Conference on Language Variation in Europe), que ja ha celebrat 4 congressos: Barcelona, Uppsala, Amsterdam, Cyprus. Aquesta vinculació queda corroborada per la presentació de comunicacions a un nombre important d’aquests congressos per part d’alguns investigadors que consten en aquest Projecte i la publicació dels resultats de la recerca portada a terme en les principals revistes del camp, com Language Variation and Change, Language in Society i International Journal of Bilingualism.

Més específicament, els antecedents més clars que avalen la validesa de les hipòtesis de partida tenen a veure amb la recerca conjunta portada a terme per la majoria d’investigadors que van realitzar l’estudi del canvi lingüístic del català en temps aparent i que ara és proposen reconsiderar en temps real. Els resultats d’aquesta investigació van ser publicats en el llibre editat per Turell (1995), amb contribucions d’Alturo, Montoya, Pla, Plaza, Pradilla i Turell, a partir de la realització de diversos projectes finançats per la CICYT sobre comunitats de parla i contacte lingüístic (PB09-0540; SEC93-0725; SEC96-0627, IP: M. Teresa Turell a tots ells).

Objectius generals

L’objectiu últim del Projecte és analitzar en temps real el canvi lingüístic que s’està produint a determinades comunitats de parla catalana. La pertinència d’aquesta investigació té a veure amb el fet que planteja la consideració d’un tema central de la Teoria de la Variació i el Canvi Lingüístic: d’una banda, és la primera vegada s’investiga la llengua catalana des del punt de vista del canvi lingüístic en temps real, a partir de les troballes de l’estudi del canvi lingüístic en temps aparent, i d’altra banda, perquè de confirmar-se les hipòtesis sobre iniciació, difusió i ruta del canvi, estaríem aportant, des de la variació sociolingüística del català, elements essencials per corroborar i fonamentar els principis teòrics als quals s’ha al·ludit més amunt.

L’objectiu més immediat que es persegueix té a veure amb l’estudi del canvi lingüístic a partir de la consideració de l’inici del canvi, investigat en temps aparent, de la difusió d’aquest canvi en ser detectat, de la forma lingüística que va adquirint i de la ruta sociolingüística que va adoptant (és a dir, quins grups segueixen sent els innovadors i els portaveus d’aquest canvi).

Les hipòtesis de partida que estem verificant són les següents:

S’espera que l’existència de la pauta curvilínia es compleixi, és a dir, que siguin els grups socials intermedis els que segueixin difonent el canvi en les comunitats de parla que són objecte de recerca.
S’espera que en el cas de situacions sociolingüístiques estables, els homes usin formes no estàndard amb molta més freqüència que les dones.
S’espera que en situacions de canvi lingüístic des d’alt, les dones afavoreixin l’ús de les formes innovadores de prestigi més que no pas els homes.
S’espera també que en aquelles situacions sociolingüístiques que plantegen canvis des de baix, les dones siguin les que liderin els canvis.

Objectius comuns per a cada subprojecte

Analitzar diverses comunitats de parla catalana en temps real que ja havien estat estudiades en temps aparent, a partir de l’estudi de la varietat més espontània dels seus membres, per tal de poder descriure els processos de variació i canvi lingüístic que s’estan produint en el català actual.
Tornar a aquestes comunitats per recollir dades dels mateixos informants que van formar part de l’estudi en temps aparent, a partir de l’instrument de recollida de dades per excel·lència, és a dir, l’entrevista sociolingüística. Aquestes comunitats de parla de diverses àrees dialectals del català són:
1. El Pont de Suert, un poble de la Ribagorça catalana, que està liderant el procés de substitució de diverses variants locals (fonològiques: i.e.: [t] [], Alturo & Turell (1990) i sintáctiques: i.e.: ser haver, Alturo (1995)) per variants del català estàndard.
2. La Canonja (Tarragona), on la varietat local catalana que es parla està experimentant tota una sèrie de canvis restringits per factores interns, però sobretot externs, entre els quals cal destacar la influència de l’espanyol parlat pels immigrants procedents d’altres regions d’Espanya.
3. Benicarló, on es parla un dialecte urbà del català valencià que està experimentant un procés de canvi fonològic a través del qual les articulacions locals d’alguns sons africats són substituïdes per sons estàndard (Pradilla 1995).
4. Petrer, un municipi d’Alacant on s’han observat en temps aparent diversos processos de canvi lingüístic, en particular l’ensordiment de la consonant palatal africada sonora.
Tractar les dades estadísticament per poder confirmar les hipòtesis de partida pel que fa als principals factors interns (context fonològic anterior i posterior; naturalesa de la paraula on ocorre la variable que s’està considerant, categoria gramatical, temps verbal) i externs (la pauta curvilínia, la difusió i ruta del canvi, la definició de la situació sociolingüística, els pioners i portaveus del canvi ).
Situar els resultats en el marc del model teòric del canvi lingüístic per poder aportar noves dades que corroborin aquests principis o que plantegin la reformulació d’aquests a partir de l’anàlisi de les situacions sociolingüístiques de la llengua catalana i establir les relacions entre el temps aparent i el temps real.

Metodologia

La metodologia general que s’està implementant en aquest Projecte es deriva de l’intent de superació dels problemes que havia causat l’anàlisi del canvi lingüístic a partir de les troballes de comportament lingüístic ressenyades en estudis anteriors d’una comunitat de parla determinada en un moment sincrònic de la seva història. Aquest nova metodologia, adoptada pels estudiosos de la variació i el canvi lingüístic des del canvi de paradigma que s’ha esmentat més amunt, implica una repetició del passat i la tornada a l’escenari d’observació de la variació i el possible canvi lingüístic que es pugui estar produint i que es vol confirmar. Aquest nou enfocament s’ha materialitzat a través de la realització de dos tipus de estudi:

Els estudis tipus “rèplica” (trend studies), en el context dels quals es porta a terme la selecció dels mateixos talls generacionals de població, és a dir, els mateixos grups d’edat, i s’utilitzen els mateixos instruments de recollida de dades i les mateixes tècniques d’anàlisi, però un nombre x d’anys més tard (usualment entre 10 ~ 15 anys) (Bailey i Maynor 1987).
Els estudis realitzats a partir de la mateixa mostra original (mostrari, panel studies), que impliquen la localització dels mateixos individus i el control dels canvis de comportament lingüístic a partir dels mateixos instruments emprats en l’estudi en temps aparent (Sankoff i Sankoff 1973; Brink i Lund 1975; Prince 1987; Sankoff i Thibault (1977).

A gairebé totes les comunitats s’està usant bàsicament el tipus d’estudi “mostrari” per analitzar cadascuna de les comunitats, tot i que no es descarta que també s’adopti el tipus d’estudi “rèplica” en cas que no sigui possible recollir les dades de tots els informants que van formar part de l’estudi en temps aparent.

La metodologia més específica i que també es detalla per a cada sub-projecte inclou els següents elements: a) l’ús de les mateixes mostres d’informants usades per a l’estudi en temps aparent, afegint un grup d’edat jove per baix, ja que s’ha perdut un grup d’edat per dalt dins l’escala social; b) la recollida del nou corpus a partir d’entrevistes sociolingüístiques gravades, i c) l’ús de tècniques d’anàlisi estadística multivariant (Varbrul 2 i 3; GOLDVARB 2001).

Interès i beneficis del Projecte:

És el primer estudi sobre el canvi lingüístic en temps real en el camp de la variació sociolingüística a Espanya.
És el primer estudi sobre el canvi lingüístic en temps real sobre una llengua d’Espanya: el català.
És un Projecte que respon als eixos prioritaris de les institucions nacionals i europees que s’ocupen de la planificació lingüística.
És un Projecte que permetrà establir l’efecte dels factors interns (lingüísticoestructurals) i externs (per exemple, el contacte amb l’espanyol i altres llengües) en la pròpia estructura interna del català.
Aquesta investigació permetrà entendre millor el canvi lingüístic del català i el canvi lingüístic en general, contribuint igualment a desenvolupar i enfortir la Teoria General de la Variació i el Canvi Lingüístic.
Aquesta recerca també permetrà establir els processos de convergència i divergència interdialectal i cap a l’estàndard català.