Originalitat i interès

Aquest projecte, que podem emmarcar dins de l’àmbit de la lingüística aplicada, és clarament un projecte ‘problem-based’. És a dir que, a partir de la detecció d’un problema que existeix en la nostra societat ―la necessitat d’identificar parlants o escriptors, i determinar/atribuir l’autoria de textos escrits amb finalitats forenses― s’empren una sèrie de coneixements lingüístics, a tots els nivells (fonètic, fonològic, morfològic, sintàctic, semàntic, pragmàtic i discursiu) per tal de solucionar-lo. Així doncs, els resultats d’aquest projecte podran ser usats en casos forenses reals en què la Justícia necessiti la perícia de lingüistes per:

• identificar la veu dels parlants,
• construir perfils lingüístics a partir de fragments de veu  o text,
• determinar l’autoria de textos escrits (per exemple, notes de suïcidi o amenaces,)
• detectar el plagi.

L’aplicació i protocol que es dissenyaran en el marc d’aquest projecte permetran obtenir un grau de seguretat més elevat que l’actual en els dictàmens pericials, i aquest fet revertirà en una millor administració de la Justícia.

Hipòtesis

1. Es postula l’existència de l’idiolecte, o estil idiolectal, com aquell estil d’un parlant o escriptor que és únic i irrepetible.
2. Es postula l’existència de més variació lingüística entre parlants/escriptors (inter-speaker/writer variation) que dins del discurs d’un mateix parlant/escriptor (intra-speaker/writer variation).
3. Es postula que aquest estilo idiolectal, sobretot en relació a les pautes fonològiques i sintàctiques, no varia massa en funció del gènere textual o context lingüístic. Una altra qüestió és el vocabulari que sí pot tenir implicacions distributives relacionades amb el registre i el gènere textual.
4. Es postula que l’estil idiolectal d’un individuo es manté relativament estable al llarg del temps.
5. A partir de la confirmació de les hipòtesis anteriors, es postula la possibilitat d’establir un Índex de Similitud Idiolectal (ISI) que permeti la comparació forense de veu i determinar/atribuïr l’autoria de textos escrits amb una major fiabilitat.

Objectius generals

1. Demostrar que tot parlant i escriptor té el seu estil idiolectal, és a dir, un comportament lingüístic diferenciat i únic, l‘ús del qual és inconscient i que en certa mesura es manté estable al llarg del temps.
2. Aplicar l’estudi de l’estil idiolectal al camp de la lingüística forense, ja que aquesta aplicació pot ajudar a identificar de forma més fiable als productors d’un text oral i/o al escriptors d’un text escrit.

Objectius específics

3. Portar a terme aquesta aplicació a partir de la comparació entre les formes/paràmetres lingüístics usats pels parlants i/o escriptors en una gravació o text escrit, per a continuació poder aplicar aquest mateix protocol a textos forenses reals, orals i escrits, tant dubitats com indubitats, i així confirmar l’existència de major variació idiolectal inter-parlant/escriptor i menor variació idiolectal intra-parlant/escriptor.
4. Portar a terme aquesta aplicació a partir d’aquesta mateixa comparació, plantejada en dos temps de medició (TM1 i TM2) per tal de confirmar també que l’estil idiolectal es manté estable al llarg del temps i amb mostres de diversos gèneres textuals, i en aquest sentit poder confirmar que l’estil idiolectal d’un mateix individu varia poc en mostres de diversos gèneres textuals.
5. Mesurar la diferència lingüística entre diversos estils idiolectals i la distància idiolectal de cada individu, de manera que al final es pugui aconseguir un Índex de Similitud Idiolectal (ISI).  Més específicament, es tracta de poder establir el nivell de similitud idiolectal a partir del qual es pot considerar que dues mostres lingüístiques (orals o escrites) han estat produïdes o no per una mateixa persona.
6. Crear un protocol que permeti establir aquest Índex de Similitud Idiolectal (ISI), que compari diverses mostres lingüístiques (de diferent longitud i gènere textual) i en calculi la distància lingüística, i poder concloure, un cop han estat analitzats diversos paràmetres lingüístics, si dues gravacions o dos textos escrits han estat produïts per una mateixa persona o no.