30. Gómez Díez, M. Isabel. "Je n’ai que ma bouche": prácticas interactivas y discursivas en el procedimiento de solicitud de asilo en Bélgica Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 2013. ISBN: 978-84-89782-50-1. |
  |
“Je n’ai que ma bouche”. Prácticas interactivas y discursivas alteradoras en el procedimiento de solicitud de asilo en Bélgica, tesi doctoral defensada el setembre de 2008 a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra , analitza la interacció entre funcionaris i sol·licitants d'asil en audiències de sol·licitud d'asil a les institucions belgues i els productes textuals que genera el procediment: informes d'audiències i resolucions. L'objectiu últim és determinar si les pràctiques discursives dels funcionaris en el procediment es poden connectar amb les raons adduïdes per les institucions d'asil per denegar les sol·licituds. Per a això, l'autora segueix la trajectòria completa de dotze sol·licituds i analitza en elles les pràctiques dels funcionaris al interrogar els sol·licitants ("pràctiques interactives") i al recollir per escrit les seves declaracions en els informes d'audiència ("pràctiques discursives") . Finalment, demostra que algunes de les pràctiques alteradores estan orientades des del començament del procediment a obtenir elements que poden servir com a arguments legalment acceptables per fonamentar una possible denegació d'asil.
“Je n’ai que ma bouche”. Prácticas interactivas y discursivas alteradoras en el procedimiento de solicitud de asilo en Bélgica, tesis doctoral defendida en septiembre de 2008 en el Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, analiza la interacción entre funcionarios y solicitantes de asilo en audiencias de solicitud de asilo en las instituciones belgas y los productos textuales que genera el procedimiento: informes de audiencias y resoluciones. El objetivo último es determinar si las prácticas discursivas de los funcionarios en el procedimiento se pueden conectar con las razones aducidas por las instituciones de asilo para denegar las solicitudes. Para ello, la autora sigue la trayectoria completa de doce solicitudes y analiza en ellas las prácticas de los funcionarios al interrogar a los solicitantes (“prácticas interactivas”) y al recoger por escrito sus declaraciones en los informes de audiencia (“practicas discursivas”). Finalmente, demuestra que algunas de las prácticas alteradoras están orientadas desde el comienzo del procedimiento a obtener elementos que pueden servir como argumentos legalmente aceptables para fundamentar una posible denegación de asilo.
“Je n’ai que ma bouche”. Prácticas interactivas y discursivas alteradoras en el procedimiento de solicitud de asilo en Bélgica (“Je n’ai que ma bouche”. Interactive and discursive practices disrupting the asylum application process in Belgium), a Ph.D. thesis defended in September 2008 at the University Institute for Applied Linguistics (IULA) within the Universitat Pompeu Fabra, analyses the interaction between public officials and asylum seekers at asylum hearings in Belgian institutions, and the textual products generated by the procedure: hearings and resolution reports. The ultimate goal is to determine whether the discursive practices of public officials in the procedure are usually connected with the reasons claimed by the asylum institutions when refusing applications. To do this, the author follows the entire process of twelve applications and analyses in them the officials’ practices when interviewing the applicants (“interactive practices”) and when gathering their written statements in hearing reports (“discursive practices”). Finally, it is proved that some of the disruptive practices are aimed, from the start of the procedure, at obtaining elements that may be used as legally acceptable arguments to substantiate a possible refusal for asylum.
© INSTITUT DE LINGÜÍSTICA APLICADA - UNIVERSITAT POMPEU FABRA