Grup UVAL / Projectes de recerca

Demolingüística

La Demolingüística, també coneguda com a demografia lingüística, és una disciplina relativament recent i poc coneguda encara. El seu objecte d’estudi és l’anàlisi estadística de la població (de la seva talla, estructura i concentració o dispersió geogràfica) des d’un punt de vista lingüístic, a partir del coneixement i usos de les llengües que es parlen. És a dir, que quantifica qui coneix i/o usa una determinada varietat lingüística i en quins contextos.

L’enfocament quantitatiu que adopta aquesta línia de recerca consisteix en comptabilitzar el nombre de parlants, basant-se fonamentalment en els censos oficials de població que inclouen preguntes lingüístiques i en els estudis de mostra o enquestes sociolingüístiques.

La demografia lingüística s’estructura en dos vessants desigualment desenvolupats però igualment necessaris per a la seva aplicació a la planificació lingüística: un vessant descriptiu i un altre de prospectiva. El vessant descriptiu tracta d’observar fonamentalment tant l’evolució recent com l’estat del coneixement i ús de les llengües en un moment determinat. En aquest vessant s’inclouen tots els estudis i treballs derivats de l’anàlisi d’enquestes i censos promoguts per organismes institucionals. El vessant prospectiu afegeix tant la projecció del coneixement i ús de la llengua com la predicció de la importància que tindran les característiques demogràfiques i lingüístiques bàsiques de la població en el futur de les llengües. El treball del nostre grup s’inscriu en aquest darrer vessant original i innovador.

Pel que fa a la metodologia, el nostre grup ha desenvolupat un programa informàtic DMLX de projeccions demolingüístiques en col·laboració amb el professor David Sankoff de la Universitat d’Ottawa. DMLX permet predir els nivells de competència i ús lingüístic de la població. En aquest programa s’han incorporat els models matemàtics dels processos lingüístics implicats en la reproducció d’una llengua: la transmissió intergeneracional, l’escolarització i la integració lingüística dels immigrants. Entre els anys 2003-2007, aquest model s’ha aplicat amb èxit a les sis comunitats oficialment bilingües de l’Estat espanyol i també al Regne Unit i Irlanda. A partir del 2008 s’està treballant per poder ampliar la seva aplicació a les llengües minoritàries d’Europa.