Les actituds lingüístiques

Des d’una perspectiva macrolingüística, la importància d’estudiar les actituds lingüístiques és fonamental i necessària per poder comprendre que s’amaga darrere dels usos lingüístics, és a dir, per què els individus decideixen, en un moment determinat de la seva vida, deixar de parlar la seva llengua. Les actituds dels parlants ens informen de la percepció, dels valors i estereotips que socialment s’assigna a les llengües. Aquests valors ens ajuden a descobrir i esbrinar les motivacions lingüístiques dels parlants.

És obvi que les llengües, per elles mateixes, no són depositàries de cap valor, i que els estereotips lingüístics representen, en realitat, estereotips socials. Una llengua val el que val el grup social que la parla. Una llengua té poder d’atracció si els individus que la parlen tenen poder adquisitiu, estan ben situats socialment i tenen capacitat d’influir en la societat. Si es renuncia a parlar una llengua és per la seva associació amb els grups socials més desafavorits, amb el retràs socioeconòmic i amb un nivell educatiu baix.

L’estudi de les actituds lingüístiques en contextos de normalització lingüística serveix, a més a més, per avaluar els efectes immediats de les mesures aplicades en la planificació lingüística. Les actituds van per davant dels fets i, en aquest sentit, preveuen l'ús de les llengües en el futur.

El nostre treball segueix la recerca encetada a finals de la dècada dels noranta sobre actituds lingüístiques al País Valencià. Els grans canvis demogràfics, socials i polítics que han sacsejat la societat valenciana durant aquests darrers deu anys hauran comportat canvis lingüístics d’importància cabdal per al futur del valencià. Estem portant a terme un estudi en temps real, en el sentit que hem tornat al mateix escenari per aplicar la mateixa tècnica d’anàlisi de la parla dels individus amb característiques semblants, per observar el tipus de canvi sobrevingut i la seva previsible influència en el futur de la llengua.