Grup INFOLEX / Projectes de recerca

Las categorías verbo y adverbio en el DAELE (Diccionario de aprendizaje del español como lengua extranjera), finançat pel Ministeri d'Educació i Cultura (HUM2006-06982/FILO). Investigadora principal: Dra. Paz Battaner. Durada del projecte: 2006-2009. La part del DAELE desenvolupada pot ser consultada a la xarxa. El tractament dels verbs pot seguir desenvolupant-se gràcies a la subvenció rebuda per la Fundación Comillas.

La recerca en lexicografia representa relacionar a) qüestions concretes i pràctiques que exigeixen els recursos coneguts com a diccionaris amb b) la teoria lingüística que enfoqui les qüestions de les unitats lèxiques i també amb c) la descripció de les llengües que siguin objecte dels diccionaris. El projecte s'ha desenvolupat en aquests tres camps. L'objectiu general amb el que el projecte es va presentar en la convocatòria del 2006 era desenvolupar un nucli conceptual i metodològic d'un diccionari d'aprenentatge de l'espanyol com a llengua estrangera (DAELE) en les categories lèxiques del verb i l'adverbi, principalment. La decisió per començar el projecte es fonamentava en el nivell de desenvolupament de la lexicografia a Espanya. Sembla raonable plantejar una investigació orientada cap a la millora d'aquests productes lexicogràfics, que portés a resultats lexicogràfics concrets.

Etapes i resultats en el desenvolupament del projecte:

• Posada al dia en els estudis fonamentals sobre el verb en lingüística general
• Establiment del lemari verbal i l'organització del seu tractament en grups afins
• Recollida d'errors en l'ús de verbs
• Establiment de la fitxa de verbs a la base de dades
• Elecció del tipus de definició: definició natural
• Format de presentació de la informació en pantalla o pantalles
• Estadi actual del desenvolupament de la redacció a data 31 de desembre 2009:
  • Desenvolupament de la redacció en grups verbals per afinitat semàntica: disminuir/aumentar, abrir/cerrar, llenar/vaciar, sentir, decir/hablar, levantar/bajar, romper
  • Estudi de verbs organitzadors del discurs escrit acadèmic: existir, aparecer, ocurrir, suceder, resultar, distinguir, diferenciar, causar, concluir, comparar, contrastar, destacar, mostrar
  • Estudi en detall dels verbs d'alta freqüència: Hacer, dar, tener, poner
  • Estudi contrastiu de verbs de coneixement: Saber, conocer, entender
  • Estudi de formes verbals categoritzades com a partícules catafòriques: Oye, mira, venga i les seves sèries morfològiques flexives

En el marc dels objectius assolits els més rellevants són:

• a) El tractament de la definició verbal fet des de la interpretació de la subespecificació semàntica, coincident amb Pustejovsky 1995, en transposició a la lexicografia convencional.
• b) La recollida de la combinatòria associada a verbs d'alta freqüència en funció de l'estructura argumental i de les alternances.
• c) La caracterització de verbs que estructuren discurs escrit formal, aplicable a l'ensenyament de l'espanyol amb finalitats específiques.

El tratamiento de la polisemia en el tratamiento lexicográfico, finançat pel Ministeri d'Educació i Cultura (BFF2003-07301). Investigadora principal: Dra. Paz Battaner. Durada del projecte: 2003-2006.

Els objectius d'aquest projecte han tractat sobre una qüestió central en lexicografia: les accepcions de l'article lexicogràfic que reflecteixen la polisèmia de les unitats lèxiques. Amb aquesta finalitat, s'han estudiat, d'una banda, les solucions donades a la polisèmia en diccionaris diacrònics, en diccionaris sincrònics i en les propostes d'alguns de computacionals, en espanyol, català i anglès. Per altra banda, s'ha aprofundit en l'estudi de la variació del significat des d'una perspectiva teòrica que concep la unitat lèxica com una matriu en al qual els diversos sentits i les seves realitzacions gramaticals estan relacionats (el principal exponent de la qual és Pustejovsky 1995, que es remunta a Weinreich 1972 i Apresjan 1982). Aquesta aproximació teòrica ha portat a replantejar els conceptes següents: a) significat nuclear o primordial, que permet comprendre les relacions de polisèmia lògica; b) extensió i intensió, que expliquen els fenòmens designatius metonímics derivats dels qualia (per l'extensió) i el valor predicatiu (de l'ús en intensió), i c) el canvi de domini, que justifica els salts del domini físic al domini mental, moral, sentimental, etc.

Resultats del projecte:

1. Distinció en la manera com s'organitza la polisèmia en funció de la categoria gramatical. Segons s'ha vist, la polisèmia dels substantius té particularitats que no coincideixen amb la polisèmia que ofereixen els verbs i els adjectius, tal com la tracten els diccionaris. Aquesta ha estat la línia de treball més rendible del projecte, basada en els conceptes d'extensió i intensió, tal com els formula Moravsick (1990).
2. Anàlisi i sistematització dels diversos tipus de polisèmia recollits:
   • Polisèmia contrastiva, en la qual s'inclou l'homonímia de diferent etimologia i l'homonímia d'etimologia comuna, però amb una relació semàntica llunyana, la qual exigeix una doble entrada lexicogràfica.
• Polisèmia sistemàtica o lògica, que s'organitza a l'entorn d'una accepció nuclear, la més propera a la intensió: i) polisèmia que respon a diferents extensions de sentit prou socialitzades, tant si es tracta d'una ampliació de l'extensió cap a la imprecisió, com si es tracta d'una disminució de l'extensió cap a la precisió en l'extensió (Battaner-DeCesaris); ii) polisèmia que respon a l'activació de qualia i que pot considerar-se, d'alguna manera, lògica o regular (Battaner); iii) polisèmia per canvi de domini a través de la superposició de dos esquemes cognitius, coneguda normalment com a sentit figurat, predominantment d'un domini físic a un de conceptual (Battaner-Torner).
3. Proposta de tractament lexicogràfic per a la redacció d'un diccionari general monolingüe, tenint en compte els usos documentats (cites, concordances de corpus) i considerant les possibilitats obertes d'ús creatiu de la unitat descrita o representada. Aquest tractament no atendria la dimensió temporal, sinó que apunta a la intensió i extensió de la unitat descrita.

La gramática de los sustantivos en los diccionarios bilingües y de aprendizaje. Finançat pel Ministeri d'Educació i Cultura (BFF2003-08043). Investigadora principal: Dra. Janet-Ann DeCesaris. Durada del projecte: 2003-2006.

Aquest projecte ha buscat millorar la representació lexicogràfica dels substantius als diccionaris d'aprenentatge i als diccionaris bilingües, això és, de les obres lexicogràfiques usades majoritàriament en contextos d'aprenentatge. La investigació s'ha centrat en els trets gramaticals de pluralitat i comptabilitat en català, espanyol i anglès, amb la convicció que una anàlisi contrastiva entre aquestes tres llengües del comportament sintàctic i semàntic dels substantius amb relació en aquests trets podia aportar nova llum al tractament d'una diferència gramatical que inclou una gran complexitat, atès que les llengües confrontades categoritzen de manera molt divergent la noció semàntica i gramatical de la comptabilitat. En aquest sentit, els estudis sobre semàntica lèxica que més recentment han tractat aquest tema aporten uns resultats difícils de traslladar de forma automàtica a la confecció de diccionaris en contextos d'aprenentatge, atès que, per una banda, s'han centrat majoritàriament en l'estudi de l'anglès, però han desatès en general altres llengües com ara l'espanyol i el català. Per altra banda, s'han aproximat al problema des d'un punt de vista filosòfic, la qual cosa comporta nocions i coneixements especialitzats massa complexos per a un diccionari concebut com a eina de consulta per a aprenents de llengua. Atesa la seva orientació eminentment lexicogràfica i aplicada, i no merament descriptiva, aquest projecte ha incidit no només en la caracterització lingüística de la comptabilitat als substantius, sinó també en l'estudi de les diferents exigències que s'han de donar en l'entrada de diccionari als acotadors dels noms de matèria de l'anglès i de l'espanyol.

Resultats de l'estudi:

1. Anàlisi contrastiva de les diferents maneres de codificar la comptabilitat en espanyol, català i anglès. Aquestes diferències afecten la incidència que el tret de comptabilitat té en la gramàtica de cada llengua, però també als substantius que en les tres llengües tenen accepcions comptables i de massa. Atès que la diferència comptable /no comptable és un tret fonamentalment gramatical, i no exclusivament semàntic, s'observa que, de fet, cada llengua estableix classes de noms diferents amb relació a les seves preferències de comptabilitat (Lanunci 1952).
2. Proposta de representació lexicogràfica de la informació gramatical associada al tret comptable / no comptable. Atesa la complexitat intrínseca del problema abordat, s'opta per la conveniència de codificar la informació gramatical en capes, la qual cosa permet diversos nivells d'aprofundiment en la consulta. És a dir, en funció del nivell de coneixements lingüístics de l'usuari, es requereix un grau diferent de complexitat en la presentació de la informació gramatical. Per això, part de la complexitat de dissenyar la interfície de consulta rau en el fet de determinar la informació que és imprescindible per a tots els usuaris i la informació que és més adequada per a usuaris avançats.
3. Elaboració d'una base de dades relacional per als noms de matèria anglès-espanyol, espanyol-anglès. En el disseny de la base de dades s'ha buscat que la informació permeti nivells de consulta diferents, en funció de les necessitats de l'usuari, així com que aquests nivells estiguin relacionats per a cada llengua i entre les dues llengües. La base de dades s'ha implementat en Microsoft Access, un programa informàtic versàtil que permet la conversió a altres formats amb facilitat.

Las acepciones lexicográficas relacionadas con sentidos metonímicos y metafóricos de las voces: catalogación y propuesta para futuros diccionarios. Finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia (BFF2000-0834). Investigadora principal: Dra. Paz Battaner. Durada del projecte: 2000-2003.

Aquest projecte arrancava de la constatació d'una decisió implícita en les plantes i en la redacció dels nous diccionaris de llengua espanyola, de suprimir la marca figurat (fig.) davant les definicions de certes accepcions de mots polisèmics. Aquesta opció lexicogràfica va augmentar entre el 2000, data en què es gesta el projecte, i desembre de 2003, en què s'acaba. En aquest període es van publicar nous diccionaris de llengua espanyola, especialment el 2001 (DRAE 22.ª, GDUEA i Lema Vox) en els quals s'adverteix aquesta tendència, ja insinuada en altres diccionaris des de 1995. Malgrat això, el fenomen de la pluralitat de sentits o de translació semàntica, que sembla respondre a un enfocament encara diacrònic, pot ser revisat si aquest fenomen s'estudia des d'una perspectiva en què la dicotomia sincronia-diacronia no està a la base de la concepció de la llengua. Aquesta orientació es troba a la psicolingüística centrada en el lèxic mental dels parlants i en la lingüística computacional, molt principalment en el model desenvolupat per Pustejovsky (1995) i el seu entorn de lèxic generatiu.

Partint d'aquestes observacions, el projecte s'ha proposat estudiar i categoritzar les relacions metafòriques i metonímiques presents o possibles en accepcions d'un mateix article lexicogràfic com a traslació de significat, per després poder aplicar l'estudi a la redacció de diccionaris. En concret: a) crear un marc teòric que, a partir de la polisèmia de l'article lexicogràfic, doni compte de les solucions en l'establiment de les accepcions (metonímiques, figurades i per extensió) , b) observar les males interpretacions en la lectura i en la traducció de qüestions en què intervenen transposicions de significat i el que pot aportar l'ús de diccionaris actuals per evitar-les; i c) analitzar diccionaris (fonamentalment d'espanyol i bilingües anglès-espanyol) en els aspectes acotats.

Resultats de la investigació:

1. Objectius generals. A partir d'estudis sobre estructura del lèxic (Pustejovsky 1995) i sobre filosofia del llenguatge (Moravscik 1990), s'ha acabat de forjar una concepció de la unitat lèxica com a unitat d'informació lingüística i conceptual-enciclopèdica integrada, la qual cosa porta aparellada una adaptació del seu reflex en els articles de diccionaris generals monolingües o la seva adaptació-selecció als diccionaris amb finalitats específiques. Aquesta integració exigeix en lexicografia augmentar la descripció sintàctica i pragmàtica amb relació a la descripció semàntica, així com també el plantejament de l'ordre de les accepcions i la determinació d'accepcions sobre dos aspectes rellevants: accepcions relacionades sobre variacions en l'extensió del significat i variacions sobre els usos intensionals del significat, el valor predicatiu dels quals comporta sovint trets sintàctics. Aquest aspecte ve reforçat per l'interès de la gramàtica pels usos intensionals dels substantius.
2. Objectius específics:
   • Estudi de les accepcions properes als articles lexicogràfics d'entrades polisèmiques i dels quasisinònims en les equivalències dels diccionaris bilingües (Alsina-DeCesaris).
   • Estudi de les variacions en la redacció de les definicions que representen canvis en l'extensió. S'ha perseguit la definició de macuto al DRAE 1992 i 2001, així com les expressions que marquen aquest canvi d'extensió (Battaner-DeCesaris). Aquest aspecte ha estat també estudiat des d'una perspectiva romànica per J. Brumme, qui analitza el desenvolupament i el tractament lexicogràfic de les metàfores sobre llum.
   • Estudi dels sentits metafòrics, metonímics o figurats marcats ja als diccionaris, de les solucions pròpies de cada diccionari i de l'avaluació de la desaparició de la marca 'fig.' en bona part de la nova lexicografia. Battaner ha recollit concordances del CREA per a anteojeras, rodillo i cocina, i n'ha analitzat el tractament als diccionaris amb aquesta finalitat. Ha observat que, en estudiar les concordances de mots que presenten accepcions figurades, es mantenen als textos els dos valors i, per tant, convé marcar la relació als diccionaris.
   • Seguiment de la informació sobre 'atributs' dels substantius o dels qualia dels adjectius continguda als diccionaris i la necessitat d'aquesta informació per aconseguir inferències de lectura encertades i satisfactòries. Aquest enfocament requereix interpretar els mots en la seva possibilitat denominativa i en la seva possibilitat predicativa; en aquesta darrera, la descripció lexicogràfica ha de tenir uns 'atributs/ qualia ' que en permetin la interpretació.
   • Estudi del tractament lexicogràfic dels adverbis i locucions adverbials: adverbis que poden variar el significat i, per tant, poden presentar diverses accepcions, i també adverbis i locucions adverbials que incideixen en la interpretació semàntica dels mots sobre els quals recauen (atenuadors i intensificadors de sentit) i que els diccionaris no descriuen prou (Torner). Estudi del tractament de les unitats fraseològiques que es poden interpretar literalment i figuradament, quan l'ús figurat és el més comú (Battaner).

En el marc d'aquest projecte s'han organitzat, a més, trobades entre especialistes:

1. Les III Jornades de Lexicografia, el novembre de 2003, que van comptar amb la presència de H. Béjoint, especialista de la Universitat de Lyon 2, de L. F. Lara, director del Diccionario del Español de México, i d'altres investigadors espanyols i europeus. Les actes de les jornades estan encara pendents de publicació.

2. I Symposium Internacional de Lexicografia, el maig de 2002, les ponències i publicacions del qual han estat publicades a les Edicions de l'IULA, Sèrie Activitats; 15: P. Battaner i J. DeCesaris ( ed. ) De Lexicografia: actes del I Symposium Internacional de Lexicografia, Barcelona, 16-18 de maig de 2002. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, DOCUMENTA UNIVERSITARIA, 2004.

Análisis de la información contenida en diccionarios generales de lengua y nuevas propuestas para diccionarios generales específicos actuales. Finançat pel Ministeri d'Educació (PB96-0305). Investigadora principal: Dra. Paz Battaner. Durada de projecte: 1997-2000.

La possibilitat de recollir invariables als articles dels diccionaris en suport electrònic obre noves possibilitats d'estudi sobre tot tipus d'informació que requereix la descripció del vocabulari. A partir dels resultats d'analitzar constants a les definicions de paraules prefixades o sufixades s'ha vist que les definicions tenen trets que permeten conclusions sobre el comportament i sobre requisits sintàctics, semàntics i pragmàtics de les accepcions que passen desapercebudes en les consultes puntuals de diccionaris. Sobre aquesta experiència s'ha basat la metodologia de la investigació.

Resultats de la investigació:

1. Continuació de treballs anteriors sobre prefixació. Com a continuació del seu treball sobre el significat aportat pel prefix des- al DRAE, Battaner ha estudiat el sufix re-, per al qual caracteritza un ús culte, un ús patrimonial i unes estructures no prefixades que, malgrat tot, interfereixen també en la valoració lingüística d'aquest element. El sufix re- estén una xarxa de relacions lexicosemàntiques complexes.
2. La informació lexicogràfica dels adjectius qualificatius. L'estudi s'ha dut a terme en diccionaris monolingües informatitzats de l'espanyol (DRAE, DUE, VOX) i bilingües (Collins English-español/español-English). S'han estudiat principalment els adjectius qualificatius patrimonials, no derivats; és a dir, els adjectius que solen ser polisèmics, i que semànticament estan inscrits en relacions d'oposició polars o binàries.
   • S'ha atès a un adjectiu o adverbi, derivat del verb modalitzador deber (debido -a, lo debido, debidamente), que apareix en la lexicografia monolingüe espanyola de forma regular i en l'article lexicogràfic del qual no s'inclou aquest ús (Battaner).
   • En la mateixa direcció s'ha defensat un treball de recerca "Los modificadores intensivos en las definiciones de adjetivos en el DRAE". S'hi ha estudiat els graus de significació que presenten més de 200 accepcions d'adjectius qualificatius no derivats, en les definicions dels quals apareixen els intensificadors muy, grande, demasiado, más, menos, poco, mucho i sumamente, en els seus valors d'adjectius o d'adverbis, respectivament (N. Castillo Igea).
   • També ha estat estudiat aquest aspecte lexicosemàntic en els adjectius no derivats i polisèmics amb les seves equivalències en tres dels millors diccionaris bilingües anglès-espanyol. Per a la lexicografia d'aprenentatge, sector en què els bilingües exerceixen la seva funció, caldria una millor informació, més context i millors exemples dels que es troben: la informació està emmagatzemada als diccionaris (confirmació de la hipòtesi de partida del projecte), però no s'ofereix estructurada i requereix que l'usuari tingui un gran coneixement de l'altra llengua, la qual cosa per a aprenents de llengua no és un requisit precisament d'ús (Alsina-DeCesaris).
   • S'ha contrastat la informació que reben els adjectius anglesos derivats amb sufixos -full i -like, davant dels adjectius amb el sufix equivalent -oso de l'espanyol. Aquest sufix es presenta com a polisèmic i pren amb preferència bases substantives, davant d'altres de possibles com les verbals. El significat 'amb abundància de' sembla que es presenta quan la presència de la base en un altre objecte és rellevant, com és el cas de aceitoso (Alsina-DeCesaris).
3. La informació lexicogràfica continguda sota la categoria av., loc. av. i fr. av. Així com es constata en els estudis anteriors, les mancances en les definicions dels adverbis ha estat posada de relleu en els treballs de Martínez i Torner. En el seu treball de recerca, Torner estudia la sèrie d'adverbis celeratius ( rápidamente, lentamente, deprisa, en seguida, despacio, al cabo, pausadamente, paulatinamente, gradualmente, precipitadamente i de repente ), principalment la incidència semàntica que tenen amb diversos verbs i segons l'abast i la posició que adquireixen a la frase.
4. El tractament d'aspectes enciclopèdics en els diccionaris generals. Aquest aspecte de la recerca s'ha dut a terme a la tesi doctoral de L. Borrás (en curs en el moment de vigència del projecte). A la tesi es comptabilitzen, s'estudien i s'analitzen les definicions enciclopèdiques o descriptives dels zoònims que es troben en diccionaris informatitzats de l'espanyol, la qual cosa representa una base de dades en la qual es poden estudiar els trets descriptius i categoritzadors que reben els diferents tipus d'animals.
5. S'ha analitzat també la valoració de les noves propostes d'informació lexicogràfica i la manera com arriben a l'usuari (Battaner i Alsina-DeCesaris).

La subvenció rebuda en el projecte ha permès, a més, organitzar dues jornades de lexicografia:

1. La primera, realitzada el desembre de 1999, ha estat dedicada al tractament lexicogràfic de l'adjectiu. Hi van ser convidats els doctors Ahumada (U. de Jaén), Alsina i DeCesaris (UPF), Werner (U. de Augsburg), Soler (IEC) i Gutiérrez Cuadrado (U. de Barcelona- Instituto Cervantes).
2. La segona, realitzada el desembre de 2000, s'ha centrat en els diccionaris bilingües. Van atendre la nostra invitació els doctors Béjoint (U de Lyon 2), Gelpí (UPF), Lepinette (U. de Valencia) i Forgas (U. Rovira i Virgili); així mateix, es va fer l'exposició de treballs en curs dels doctorands o joves doctors Bernal i Borràs de la Universitat Pompeu Fabra, i Martin i Boutina de la Universitat d'Augsburg.

Informatización y estudio del corpus PAAU (junio 1992). Finançat pel Ministeri d'Educació (PB93-0392). Investigadora principal: Dra. Paz Battaner. Durada del projecte: 1994-1997.

Corpus PAAU 1992

El Corpus PAAU, juny, 1992 (Corpus 92) és un corpus petit, de 350.000 paraules, representatiu d'un discurs escrit inexpert. Conté les respostes als exàmens de les Proves d'Accés a la Universitat -prova coneguda com a Selectivitat- de la convocatòria de juny de 1992. Els textos procedeixen de sis universitats espanyoles repartides per tot el territori nacional (Universitat de Barcelona, Complutense de Madrid, Múrcia, Oviedo, Salamanca i Sevilla), i inclouen totes les matèries que són objecte d'avaluació en aquests exàmens. El Corpus 92 es va elaborar per estudiar el text acadèmic, generalment manuscrit, que els estudiants espanyols practiquen immediatament abans d'entrar a la universitat i, en concret, per documentar el nivell de redacció dels estudiants de secundària en la seva llengua materna en l'àmbit acadèmic, i, a partir d'aquest coneixement, per proposar un ensenyament efectiu. El seu plantejament deriva d'un projecte anterior, "El texto escrito con fines específicos (discurso académico y comercial)" (DGICYT PS88-0026), desenvolupat a la Universitat de Barcelona. Els primers objectius pretenien principalment obtenir dades fiables i prou representatives per conèixer el nivell de llengua escrita acadèmica a l'entrada dels estudis universitaris. Malgrat això, la informatització de les dades ha fet que el Corpus 92 hagi tingut interès per a altres recerques lingüístiques.

Resultats de la investigació:

1. Disponibilitat dels materials del Corpus 92 en tres subcorpus -Ciències, Comunes i Humanitats-, cadascuna en quatre versions digitalitzades.
2. Anàlisi del domini real de la llengua escrita amb finalitats acadèmiques per part dels estudiants preuniversitaris, en els nivells següents:
   • Ortogràfic: estudi dels errors grafemàtics i de puntuació (en especial, l'ús de la coma, on es concentra la major part d'errors dels estudiants).
   • Lèxic: caracterització del vocabulari usat pels estudiants als diversos subcorpus, tant en aspecte general (comparació del vocabulari usat en diverses matèries) com particulars (per exemple, caracterització de l'ús dels adjectius i dels verbs més freqüents).
   • Sintàctic: descripció d'algunes estructures sintàctiques que plantegen dificultats especials als estudiants (per exemple, els verbs de règim).
   • Discursiu: organització general del discurs, amb atenció especial als paràgrafs inicials i finals, i a la progressió informativa, i mircroestructures específiques de cada matèria (per exemple, plantejament d'hipòtesis o clàusules de relatiu amb relació al desenvolupament informatiu).
3. Propostes d'aplicació didàctica dels resultats de la descripció, atès que es demostra que els resultats tenen una complexitat major que la que permet la mera observació impressionista del professor a l'aula.

Convé destacar, així mateix, que els materials que componen el Corpus 92 s'han cedit al CREA de la RAE, a Microsoft (EUA) i a investigadors particulars. A més, ha estat objecte d'anàlisi en tres tesis doctorals que s'han defensat en aquest períodes. Són les corresponents a C. López, M. Pujol i E. Atienza. Així mateix, l'any 1998 es van organitzar i coordinar les "VI Jornades sobre Corpus Lingüístics. Corpus per a l'ensenyament", amb la participació dels professors G. Aston, P. Battaner, T. McEnery i F. Roussel.

Les ponències d'aquestes jornades s'han publicat a les Edicions de l'IULA, Sèrie Activitats; 6: P. Battaner i C. López ( ed. ) VI Jornada de Corpus Lingüístics: corpus lingüístics i ensenyament de llengües. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, 1998.

Tot i que el projecte va deixar de rebre finançament oficial el 1997, cinc investigadors han continuat treballant en els materials. Succintament, els resultats de la investigació posterior són els següents:

• Creació d'una base de dades textual que permet consultes complexes dels materials d'ús públic.
• Estudi d'altres aspectes lingüístics de les dades disponibles. Gràcies a això, es disposa actualment d'una caracterització global del tipus de text objecte d'anàlisi.
• Publicació del llibre Enseñar y aprender: la redacción de exámenes. Madrid: Antonio Machado Libros, 2002.

• Publicació del llibre S. Torner, P. Battaner (ed.). El corpus PAAU 1992. Estudios descriptivos, textos y vocabulario. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, DOCUMENTA UNIVERSITARIA, 2005 (Edicions de l'IULA, Sèrie Monografies; 9). Al llibre es presenten les descripcions fetes sobre el corpus etiquetat per permetre altres aplicacions possibles, especialment les que els docents vulguin fer sobre el tipus de discurs acadèmic amb què acaben els estudiants en finalitzar el batxillerat o altres estudis secundaris.