| |
Las categorías nombre y adjetivo en el DAELE (Diccionario de aprendizaje del español como lengua extranjera), finançat pel Ministeri d'Educació i Cultura (HUM2006-07898/FILO). Investigadora principal: Dra. Janet Decesaris. Durada del projecte: 2006-2009. |
| |
El tratamiento de la polisemia en el tratamiento
lexicográfico, finançat pel Ministeri
d'Educació i Cultura (BFF2003-07301). Investigadora
principal: Dra. Paz Battaner. Durada del projecte: 2003-2006.
Els objectius d'aquest projecte han tractat sobre una
qüestió central en lexicografia: les accepcions
de l'article lexicogràfic que reflecteixen la
polisèmia de les unitats lèxiques. Amb
aquesta finalitat, s'han estudiat, d'una banda, les
solucions donades a la polisèmia en diccionaris
diacrònics, en diccionaris sincrònics
i en les propostes d'alguns de computacionals, en espanyol,
català i anglès. Per altra banda, s'ha
aprofundit en l'estudi de la variació del significat
des d'una perspectiva teòrica que concep la unitat
lèxica com una matriu en al qual els diversos
sentits i les seves realitzacions gramaticals estan
relacionats (el principal exponent de la qual és
Pustejovsky 1995, que es remunta a Weinreich 1972 i
Apresjan 1982). Aquesta aproximació teòrica
ha portat a replantejar els conceptes següents:
a) significat nuclear o primordial, que permet comprendre
les relacions de polisèmia lògica; b)
extensió i intensió, que expliquen els
fenòmens designatius metonímics derivats
dels qualia (per l'extensió) i el valor
predicatiu (de l'ús en intensió), i c)
el canvi de domini, que justifica els salts del domini
físic al domini mental, moral, sentimental, etc.
Resultats del projecte:
- Distinció en la manera com s'organitza la
polisèmia en funció de la categoria
gramatical. Segons s'ha vist, la polisèmia
dels substantius té particularitats que no
coincideixen amb la polisèmia que ofereixen
els verbs i els adjectius, tal com la tracten els
diccionaris. Aquesta ha estat la línia de treball
més rendible del projecte, basada en els conceptes
d'extensió i intensió, tal com els formula
Moravsick (1990).
- Anàlisi i sistematització dels diversos
tipus de polisèmia recollits:
- Polisèmia contrastiva, en la qual s'inclou
l'homonímia de diferent etimologia i l'homonímia
d'etimologia comuna, però amb una relació
semàntica llunyana, la qual exigeix una
doble entrada lexicogràfica.
- Polisèmia sistemàtica o lògica,
que s'organitza a l'entorn d'una accepció
nuclear, la més propera a la intensió:
i) polisèmia que respon a diferents extensions
de sentit prou socialitzades, tant si es tracta
d'una ampliació de l'extensió cap
a la imprecisió, com si es tracta d'una disminució
de l'extensió cap a la precisió en
l'extensió (Battaner-DeCesaris); ii) polisèmia
que respon a l'activació de qualia
i que pot considerar-se, d'alguna manera, lògica
o regular (Battaner); iii) polisèmia per
canvi de domini a través de la superposició
de dos esquemes cognitius, coneguda normalment com
a sentit figurat, predominantment d'un domini físic
a un de conceptual (Battaner-Torner).
- Proposta de tractament lexicogràfic per
a la redacció d'un diccionari general monolingüe,
tenint en compte els usos documentats (cites, concordances
de corpus) i considerant les possibilitats obertes
d'ús creatiu de la unitat descrita o representada.
Aquest tractament no atendria la dimensió temporal,
sinó que apunta a la intensió i extensió
de la unitat descrita.
|
| |
La gramática de los sustantivos en los
diccionarios bilingües y de aprendizaje. Finançat
pel Ministeri d'Educació i Cultura (BFF2003-08043).
Investigadora principal: Dra. Janet-Ann DeCesaris. Durada
del projecte: 2003-2006.
Aquest projecte ha buscat millorar la representació
lexicogràfica dels substantius als diccionaris
d'aprenentatge i als diccionaris bilingües, això
és, de les obres lexicogràfiques usades
majoritàriament en contextos d'aprenentatge.
La investigació s'ha centrat en els trets gramaticals
de pluralitat i comptabilitat en català, espanyol
i anglès, amb la convicció que una anàlisi
contrastiva entre aquestes tres llengües del comportament
sintàctic i semàntic dels substantius
amb relació en aquests trets podia aportar nova
llum al tractament d'una diferència gramatical
que inclou una gran complexitat, atès que les
llengües confrontades categoritzen de manera molt
divergent la noció semàntica i gramatical
de la comptabilitat. En aquest sentit, els estudis sobre
semàntica lèxica que més recentment
han tractat aquest tema aporten uns resultats difícils
de traslladar de forma automàtica a la confecció
de diccionaris en contextos d'aprenentatge, atès
que, per una banda, s'han centrat majoritàriament
en l'estudi de l'anglès, però han desatès
en general altres llengües com ara l'espanyol i
el català. Per altra banda, s'han aproximat al
problema des d'un punt de vista filosòfic, la
qual cosa comporta nocions i coneixements especialitzats
massa complexos per a un diccionari concebut com a eina
de consulta per a aprenents de llengua. Atesa la seva
orientació eminentment lexicogràfica i
aplicada, i no merament descriptiva, aquest projecte
ha incidit no només en la caracterització
lingüística de la comptabilitat als substantius,
sinó també en l'estudi de les diferents
exigències que s'han de donar en l'entrada de
diccionari als acotadors dels noms de matèria
de l'anglès i de l'espanyol.
Resultats de l'estudi:
- Anàlisi contrastiva de les diferents maneres
de codificar la comptabilitat en espanyol, català
i anglès. Aquestes diferències afecten
la incidència que el tret de comptabilitat
té en la gramàtica de cada llengua,
però també als substantius que en les
tres llengües tenen accepcions comptables i de
massa. Atès que la diferència comptable
/no comptable és un tret fonamentalment gramatical,
i no exclusivament semàntic, s'observa que,
de fet, cada llengua estableix classes de noms diferents
amb relació a les seves preferències
de comptabilitat (Lanunci 1952).
- Proposta de representació lexicogràfica
de la informació gramatical associada al tret
comptable / no comptable. Atesa la complexitat intrínseca
del problema abordat, s'opta per la conveniència
de codificar la informació gramatical en capes,
la qual cosa permet diversos nivells d'aprofundiment
en la consulta. És a dir, en funció
del nivell de coneixements lingüístics
de l'usuari, es requereix un grau diferent de complexitat
en la presentació de la informació gramatical.
Per això, part de la complexitat de dissenyar
la interfície de consulta rau en el fet de
determinar la informació que és imprescindible
per a tots els usuaris i la informació que
és més adequada per a usuaris avançats.
- Elaboració d'una base de dades relacional
per als noms de matèria anglès-espanyol,
espanyol-anglès. En el disseny de la base de
dades s'ha buscat que la informació permeti
nivells de consulta diferents, en funció de
les necessitats de l'usuari, així com que aquests
nivells estiguin relacionats per a cada llengua i
entre les dues llengües. La base de dades s'ha
implementat en Microsoft Access, un programa informàtic
versàtil que permet la conversió a altres
formats amb facilitat.
|
|
Las acepciones lexicográficas relacionadas
con sentidos metonímicos y metafóricos
de las voces: catalogación y propuesta para futuros
diccionarios. Finançat pel Ministeri de Ciència
i Tecnologia (BFF2000-0834). Investigadora principal:
Dra. Paz Battaner. Durada del projecte: 2000-2003.
Aquest projecte arrancava de la constatació
d'una decisió implícita en les plantes
i en la redacció dels nous diccionaris de llengua
espanyola, de suprimir la marca figurat (fig.)
davant les definicions de certes accepcions de mots
polisèmics. Aquesta opció lexicogràfica
va augmentar entre el 2000, data en què es gesta
el projecte, i desembre de 2003, en què s'acaba.
En aquest període es van publicar nous diccionaris
de llengua espanyola, especialment el 2001 (DRAE 22.ª,
GDUEA i Lema Vox) en els quals s'adverteix aquesta tendència,
ja insinuada en altres diccionaris des de 1995. Malgrat
això, el fenomen de la pluralitat de sentits
o de translació semàntica, que sembla
respondre a un enfocament encara diacrònic, pot
ser revisat si aquest fenomen s'estudia des d'una perspectiva
en què la dicotomia sincronia-diacronia no està
a la base de la concepció de la llengua. Aquesta
orientació es troba a la psicolingüística
centrada en el lèxic mental dels parlants i en
la lingüística computacional, molt principalment
en el model desenvolupat per Pustejovsky (1995) i el
seu entorn de lèxic generatiu.
Partint d'aquestes observacions, el projecte s'ha proposat
estudiar i categoritzar les relacions metafòriques
i metonímiques presents o possibles en accepcions
d'un mateix article lexicogràfic com a traslació
de significat, per després poder aplicar l'estudi
a la redacció de diccionaris. En concret: a)
crear un marc teòric que, a partir de la polisèmia
de l'article lexicogràfic, doni compte de les
solucions en l'establiment de les accepcions (metonímiques,
figurades i per extensió) , b) observar les males
interpretacions en la lectura i en la traducció
de qüestions en què intervenen transposicions
de significat i el que pot aportar l'ús de diccionaris
actuals per evitar-les; i c) analitzar diccionaris (fonamentalment
d'espanyol i bilingües anglès-espanyol)
en els aspectes acotats.
Resultats de la investigació:
- Objectius generals. A partir d'estudis sobre estructura
del lèxic (Pustejovsky 1995) i sobre filosofia
del llenguatge (Moravscik 1990), s'ha acabat de forjar
una concepció de la unitat lèxica com
a unitat d'informació lingüística
i conceptual-enciclopèdica integrada, la qual
cosa porta aparellada una adaptació del seu
reflex en els articles de diccionaris generals monolingües
o la seva adaptació-selecció als diccionaris
amb finalitats específiques. Aquesta integració
exigeix en lexicografia augmentar la descripció
sintàctica i pragmàtica amb relació
a la descripció semàntica, així
com també el plantejament de l'ordre de les
accepcions i la determinació d'accepcions sobre
dos aspectes rellevants: accepcions relacionades sobre
variacions en l'extensió del significat i variacions
sobre els usos intensionals del significat, el valor
predicatiu dels quals comporta sovint trets sintàctics.
Aquest aspecte ve reforçat per l'interès
de la gramàtica pels usos intensionals dels
substantius.
- Objectius específics:
- Estudi de les accepcions properes als articles
lexicogràfics d'entrades polisèmiques
i dels quasisinònims en les equivalències
dels diccionaris bilingües (Alsina-DeCesaris).
- Estudi de les variacions en la redacció
de les definicions que representen canvis en l'extensió.
S'ha perseguit la definició de macuto
al DRAE 1992 i 2001, així com les
expressions que marquen aquest canvi d'extensió
(Battaner-DeCesaris). Aquest aspecte ha estat
també estudiat des d'una perspectiva romànica
per J. Brumme, qui analitza el desenvolupament
i el tractament lexicogràfic de les metàfores
sobre llum.
- Estudi dels sentits metafòrics, metonímics
o figurats marcats ja als diccionaris, de les
solucions pròpies de cada diccionari i
de l'avaluació de la desaparició
de la marca 'fig.' en bona part de la nova lexicografia.
Battaner ha recollit concordances del CREA per
a anteojeras, rodillo i cocina,
i n'ha analitzat el tractament als diccionaris
amb aquesta finalitat. Ha observat que, en estudiar
les concordances de mots que presenten accepcions
figurades, es mantenen als textos els dos valors
i, per tant, convé marcar la relació
als diccionaris.
- Seguiment de la informació sobre 'atributs'
dels substantius o dels qualia dels
adjectius continguda als diccionaris i la necessitat
d'aquesta informació per aconseguir inferències
de lectura encertades i satisfactòries.
Aquest enfocament requereix interpretar els mots
en la seva possibilitat denominativa i en la seva
possibilitat predicativa; en aquesta darrera,
la descripció lexicogràfica ha de
tenir uns 'atributs/ qualia ' que en
permetin la interpretació.
- Estudi del tractament lexicogràfic dels
adverbis i locucions adverbials: adverbis que
poden variar el significat i, per tant, poden
presentar diverses accepcions, i també
adverbis i locucions adverbials que incideixen
en la interpretació semàntica dels
mots sobre els quals recauen (atenuadors i intensificadors
de sentit) i que els diccionaris no descriuen
prou (Torner). Estudi del tractament de les unitats
fraseològiques que es poden interpretar
literalment i figuradament, quan l'ús figurat
és el més comú (Battaner).
En el marc d'aquest projecte s'han organitzat, a més,
trobades entre especialistes:
- Les III Jornades de Lexicografia, el novembre de
2003, que van comptar amb la presència de H.
Béjoint, especialista de la Universitat de
Lyon 2, de L. F. Lara, director del Diccionario
del Español de México, i d'altres
investigadors espanyols i europeus. Les actes de les
jornades estan encara pendents de publicació.
|
 |
- I Symposium Internacional de Lexicografia, el maig
de 2002, les ponències i publicacions del qual
han estat publicades a les Edicions de l'IULA, Sèrie
Activitats; 15: P. Battaner i J. DeCesaris ( ed.
) De Lexicografia: actes del I Symposium
Internacional de Lexicografia, Barcelona, 16-18 de
maig de 2002. Barcelona: Institut Universitari
de Lingüística Aplicada, DOCUMENTA UNIVERSITARIA,
2004.
|
| |
Análisis de la información contenida
en diccionarios generales de lengua y nuevas propuestas
para diccionarios generales específicos actuales.
Finançat pel Ministeri d'Educació (PB96-0305).
Investigadora principal: Dra. Paz Battaner. Durada de
projecte: 1997-2000.
La possibilitat de recollir invariables als articles
dels diccionaris en suport electrònic obre noves
possibilitats d'estudi sobre tot tipus d'informació
que requereix la descripció del vocabulari. A
partir dels resultats d'analitzar constants a les definicions
de paraules prefixades o sufixades s'ha vist que les
definicions tenen trets que permeten conclusions sobre
el comportament i sobre requisits sintàctics,
semàntics i pragmàtics de les accepcions
que passen desapercebudes en les consultes puntuals
de diccionaris. Sobre aquesta experiència s'ha
basat la metodologia de la investigació.
Resultats de la investigació:
- Continuació de treballs anteriors sobre
prefixació. Com a continuació del seu
treball sobre el significat aportat pel prefix des-
al DRAE, Battaner ha estudiat el sufix re-,
per al qual caracteritza un ús culte,
un ús patrimonial i unes estructures no prefixades
que, malgrat tot, interfereixen també en la
valoració lingüística d'aquest
element. El sufix re- estén una xarxa
de relacions lexicosemàntiques complexes.
- La informació lexicogràfica dels
adjectius qualificatius. L'estudi s'ha dut a terme
en diccionaris monolingües informatitzats de
l'espanyol (DRAE, DUE, VOX) i bilingües (Collins
English-español/español-English). S'han
estudiat principalment els adjectius qualificatius
patrimonials, no derivats; és a dir, els adjectius
que solen ser polisèmics, i que semànticament
estan inscrits en relacions d'oposició polars
o binàries.
- S'ha atès a un adjectiu o adverbi, derivat
del verb modalitzador deber (debido
-a, lo debido, debidamente), que apareix
en la lexicografia monolingüe espanyola de
forma regular i en l'article lexicogràfic
del qual no s'inclou aquest ús (Battaner).
- En la mateixa direcció s'ha defensat
un treball de recerca "Los modificadores
intensivos en las definiciones de adjetivos en
el DRAE". S'hi ha estudiat els graus de significació
que presenten més de 200 accepcions d'adjectius
qualificatius no derivats, en les definicions
dels quals apareixen els intensificadors muy,
grande, demasiado, más, menos, poco, mucho
i sumamente, en els seus valors
d'adjectius o d'adverbis, respectivament (N. Castillo
Igea).
- També ha estat estudiat aquest aspecte
lexicosemàntic en els adjectius no derivats
i polisèmics amb les seves equivalències
en tres dels millors diccionaris bilingües
anglès-espanyol. Per a la lexicografia
d'aprenentatge, sector en què els bilingües
exerceixen la seva funció, caldria una
millor informació, més context i
millors exemples dels que es troben: la informació
està emmagatzemada als diccionaris (confirmació
de la hipòtesi de partida del projecte),
però no s'ofereix estructurada i requereix
que l'usuari tingui un gran coneixement de l'altra
llengua, la qual cosa per a aprenents de llengua
no és un requisit precisament d'ús
(Alsina-DeCesaris).
- S'ha contrastat la informació que reben
els adjectius anglesos derivats amb sufixos -full
i -like, davant dels adjectius
amb el sufix equivalent -oso de l'espanyol.
Aquest sufix es presenta com a polisèmic
i pren amb preferència bases substantives,
davant d'altres de possibles com les verbals.
El significat 'amb abundància de' sembla
que es presenta quan la presència de la
base en un altre objecte és rellevant,
com és el cas de aceitoso (Alsina-DeCesaris).
- La informació lexicogràfica continguda
sota la categoria av., loc. av. i fr. av. Així
com es constata en els estudis anteriors, les mancances
en les definicions dels adverbis ha estat posada de
relleu en els treballs de Martínez i Torner.
En el seu treball de recerca, Torner estudia la sèrie
d'adverbis celeratius ( rápidamente, lentamente,
deprisa, en seguida, despacio, al cabo, pausadamente,
paulatinamente, gradualmente, precipitadamente
i de repente ), principalment la incidència
semàntica que tenen amb diversos verbs i segons
l'abast i la posició que adquireixen a la frase.
- El tractament d'aspectes enciclopèdics en
els diccionaris generals. Aquest aspecte de la recerca
s'ha dut a terme a la tesi doctoral de L. Borrás
(en curs en el moment de vigència del projecte).
A la tesi es comptabilitzen, s'estudien i s'analitzen
les definicions enciclopèdiques o descriptives
dels zoònims que es troben en diccionaris informatitzats
de l'espanyol, la qual cosa representa una base de
dades en la qual es poden estudiar els trets descriptius
i categoritzadors que reben els diferents tipus d'animals.
- S'ha analitzat també la valoració
de les noves propostes d'informació lexicogràfica
i la manera com arriben a l'usuari (Battaner i Alsina-DeCesaris).
La subvenció rebuda en el projecte ha permès,
a més, organitzar dues jornades de lexicografia:
- La primera, realitzada el desembre de 1999, ha
estat dedicada al tractament lexicogràfic de
l'adjectiu. Hi van ser convidats els doctors Ahumada
(U. de Jaén), Alsina i DeCesaris (UPF), Werner
(U. de Augsburg), Soler (IEC) i Gutiérrez Cuadrado
(U. de Barcelona- Instituto Cervantes).
- La segona, realitzada el desembre de 2000, s'ha
centrat en els diccionaris bilingües. Van atendre
la nostra invitació els doctors Béjoint
(U de Lyon 2), Gelpí (UPF), Lepinette (U. de
Valencia) i Forgas (U. Rovira i Virgili); així
mateix, es va fer l'exposició de treballs en
curs dels doctorands o joves doctors Bernal i Borràs
de la Universitat Pompeu Fabra, i Martin i Boutina
de la Universitat d'Augsburg.
|
 |
Les ponències i comunicacions d'aquestes jornades
han estat publicades a les Edicions de l'IULA, Sèrie
Activitats; 9 : V. Alsina i J. DeCesaris ( ed. )
Estudis de lexicografia 1999 - 2000: I Jornada de
Lexicografia (3 de desembre de 1999), II Jornada de Lexicografia
(24 de novembre de 2000). Barcelona: Institut Universitari
de Lingüística Aplicada, 2001. |
|
Informatización y estudio del corpus PAAU
(junio 1992). Finançat pel Ministeri d'Educació
(PB93-0392). Investigadora principal: Dra. Paz Battaner.
Durada del projecte: 1994-1997.
Corpus
PAAU 1992
El Corpus PAAU, juny, 1992 (Corpus 92) és
un corpus petit, de 350.000 paraules, representatiu
d'un discurs escrit inexpert. Conté les respostes
als exàmens de les Proves d'Accés a la
Universitat -prova coneguda com a Selectivitat- de la
convocatòria de juny de 1992. Els textos procedeixen
de sis universitats espanyoles repartides per tot el
territori nacional (Universitat de Barcelona, Complutense
de Madrid, Múrcia, Oviedo, Salamanca i Sevilla),
i inclouen totes les matèries que són
objecte d'avaluació en aquests exàmens.
El Corpus 92 es va elaborar per estudiar el
text acadèmic, generalment manuscrit, que els
estudiants espanyols practiquen immediatament abans
d'entrar a la universitat i, en concret, per documentar
el nivell de redacció dels estudiants de secundària
en la seva llengua materna en l'àmbit acadèmic,
i, a partir d'aquest coneixement, per proposar un ensenyament
efectiu. El seu plantejament deriva d'un projecte anterior,
"El texto escrito con fines específicos (discurso
académico y comercial)" (DGICYT PS88-0026), desenvolupat
a la Universitat de Barcelona. Els primers objectius
pretenien principalment obtenir dades fiables i prou
representatives per conèixer el nivell de llengua
escrita acadèmica a l'entrada dels estudis universitaris.
Malgrat això, la informatització de les
dades ha fet que el Corpus 92 hagi tingut
interès per a altres recerques lingüístiques.
Resultats de la investigació:
- Disponibilitat dels materials del Corpus 92
en tres subcorpus -Ciències, Comunes
i Humanitats-, cadascuna en quatre versions digitalitzades.
- Anàlisi del domini real de la llengua escrita
amb finalitats acadèmiques per part dels estudiants
preuniversitaris, en els nivells següents:
- Ortogràfic: estudi dels errors grafemàtics
i de puntuació (en especial, l'ús
de la coma, on es concentra la major part d'errors
dels estudiants).
- Lèxic: caracterització del vocabulari
usat pels estudiants als diversos subcorpus, tant
en aspecte general (comparació del vocabulari
usat en diverses matèries) com particulars
(per exemple, caracterització de l'ús
dels adjectius i dels verbs més freqüents).
- Sintàctic: descripció d'algunes
estructures sintàctiques que plantegen
dificultats especials als estudiants (per exemple,
els verbs de règim).
- Discursiu: organització general del
discurs, amb atenció especial als paràgrafs
inicials i finals, i a la progressió informativa,
i mircroestructures específiques de cada
matèria (per exemple, plantejament d'hipòtesis
o clàusules de relatiu amb relació
al desenvolupament informatiu).
- Propostes d'aplicació didàctica dels
resultats de la descripció, atès que
es demostra que els resultats tenen una complexitat
major que la que permet la mera observació
impressionista del professor a l'aula.
Convé destacar, així mateix, que els
materials que componen el Corpus 92 s'han
cedit al CREA de la RAE, a Microsoft (EUA) i a investigadors
particulars. A més, ha estat objecte d'anàlisi
en tres tesis doctorals que s'han defensat en aquest
períodes. Són les corresponents a C. López,
M. Pujol i E. Atienza. Així mateix, l'any 1998
es van organitzar i coordinar les "VI Jornades sobre
Corpus Lingüístics. Corpus per a l'ensenyament",
amb la participació dels professors G. Aston,
P. Battaner, T. McEnery i F. Roussel. |
 |
Les ponències d'aquestes jornades s'han publicat
a les Edicions de l'IULA, Sèrie Activitats; 6:
P. Battaner i C. López ( ed. ) VI
Jornada de Corpus Lingüístics: corpus lingüístics
i ensenyament de llengües. Barcelona: Institut
Universitari de Lingüística Aplicada, 1998. |
| |
Tot i que el projecte va deixar de rebre finançament
oficial el 1997, cinc investigadors han continuat treballant
en els materials. Succintament, els resultats de la
investigació posterior són els següents:
- Creació d'una base de dades textual que
permet consultes complexes dels materials d'ús
públic.
- Estudi d'altres aspectes lingüístics
de les dades disponibles. Gràcies a això,
es disposa actualment d'una caracterització
global del tipus de text objecte d'anàlisi.
- Publicació del llibre Enseñar
y aprender: la redacción de exámenes.
Madrid: Antonio Machado Libros, 2002.
|
 |
- Publicació del llibre S. Torner, P. Battaner
(ed.). El corpus PAAU 1992. Estudios descriptivos,
textos y vocabulario. Barcelona: Institut Universitari
de Lingüística Aplicada, DOCUMENTA UNIVERSITARIA,
2005 (Edicions de l'IULA, Sèrie Monografies;
9). Al llibre es presenten les descripcions fetes
sobre el corpus etiquetat per permetre altres aplicacions
possibles, especialment les que els docents vulguin
fer sobre el tipus de discurs acadèmic amb
què acaben els estudiants en finalitzar el
batxillerat o altres estudis secundaris.
|