| DETECCIÓ DE PLAGI |
L'actuació dels lingüistes forenses en casos de plagi té a veure amb la intervenció en judicis per determinar si dos o més textos han estat produïts independentment o han estat plagiats uns dels altres.
El Laboratori de Lingüística Forense (ForensicLab) de l'IULA s'ha especialitzat en la detecció del plagi al voltant de dues àrees determinades:
El plagi implica el manlleu intencionat d'una idea i/o la còpia intencionada del text (lingüístic, musical, etc.) usat per expressar aquesta idea, per tal d'amagar la manca d'originalitat en una producció lingüística determinada. Per tant, sembla que l'element determinant en la caracterització del plagi a vegades és la idea, a vegades el text lingüístic, i altres vegades, ambdues circumstàncies.
El protocol emprat al laboratori implica les activitats següents:
Per tal de determinar l'existència de plagi, el laboratori utilitza la darrera versió de l'eina CopyCatch (CopyCatch Gold), dissenyada per David Woolls de CFL Software Development. Aquesta eina pot tractar textos de molts tipus i permet el processament molt ràpid de les dades per tal d'identificar la similitud textual. El tractament permet mostrar el vocabulari coincident, les correspondències sintagmàtiques i oracionals, i alguns resultats estadístics. A més, cada parella de textos analitzada queda marcada per mostrar la forma com el vocabulari, els sintagmes i les oracions coincidents apareixen en els textos. L'ús d'evidència lingüística quantitativa (VARBRUL 2 i 3; GOLDVARB 2001) ajuda l'analista en el seu peritatge i afegeix validesa interna i externa a la seva recerca i, per tant, també a les proves que presenta en els judicis.
Les principals mesures analítiques són:
| DETERMINACIÓ/ATRIBUCIÓ D'AUTORIA |
L'actuació dels lingüistes forenses en casos de determinació/atribució d'autoria té a veure amb la l'elaboració d'informes i la intervenció en judicis per determinar entre diversos candidats si l'autor d'un conjunt de textos és també l'autor d'un altre conjunt de textos (determinació d'autoria), o si tenint en compte la producció escrita que forma part de l'estil personal d'un determinat autor se li pot atribuir l'autoria d'un text determinat com notes de suïcidi o cartes d'extorsió, entre d'altres (atribució d'autoria).
El Laboratori de Lingüística Forense (ForensicLab) de l'IULA s'ha especialitzat en en dos tipus d'actuacions:
El protocol emprat al laboratori implica les activitats següents:
Per tal de determinar l'autoria dels textos dubitats, el laboratori utilitza diferents corpus de referència a l'abast dels lingüistes i tracta d'establir la raresa o expectativa de les "marques lingüístiques" i variables que s'estableixen com a distintives, és a dir, com a marcades i sobresortints, a partir de diferents programes d'anàlisi multivariant (Varbrul 2 i 3; Goldvarb2001). L'anàlisi lingüística forense que es duu a terme pot incloure també, segons les circumstancies de cada cas (volum de les dades disponibles, mida de les mostres, etc.), l'aplicació de diverses tècniques d'anàlisi estadística per tal d'establir el grau de probabilitat que els textos dubitats i indubitats hagin estat produïts pel mateix autor. Actualment el ForensicLab està desenvolupant un programa d'anàlisi automàtica d'autoria basat en una de les tècniques d'anàlisi forense que s'ha aplicat a casos reals i no reals de peritatge.
| IDENTIFICACIÓ I VERIFICACIÓ DE PARLANTS |
L'actuació dels lingüistes forenses en aquests casos té a veure amb la intervenció en judicis per determinar l'autoria d'una mostra de veu determinada.
El Laboratori de Lingüística Forense (ForensicLab) de l'IULA s'ha especialitzat en dos tipus d'actuacions:
La identificació i verificació de parlants implica l'anàlisi paral·lela de les mostres de veu des d'un doble vessant: auditiu i acústic. L'anàlisi auditiva és aquella que no utilitza instrumental específic per a la identificació de parlants, sinó que es basa fonamentalment en l'expertesa de l'investigador. L'anàlisi acústica, per contra, es fonamenta en l'anàlisi de les propietats acústiques de la parla mitjançant tècniques d'anàlisi de la parla (espectrografia, anàlisi multidimensional de la veu, anàlisi de freqüència fonamental, cocleagrames, LTAS, etc.) i tècniques d'anàlisi estadística.
Quan s'escola algú parlant, l'oient obté informació sobre el contingut (què es diu) i sobre la persona que parla (qualitat vocal). Segons Rose (2002), la qualitat vocal (voice quality) té dos components: el component orgànic i el component articulatori (o ajust articulatori). El primer es refereix als aspectes del so determinats per la fisiologia del parlant (la forma i volum de les cavitats bucal i nasal, les característiques de les cordes vocals, etc.) i el segon fa referència a la posició i ajusts dels òrgans articulatoris (llengua, llavis, etc.).
Per a l'anàlisi forense de veus amb la finalitat d'identificació de parlants, són importants tots els components de la qualitat vocal. El component orgànic ve determinat per les característiques fisiològiques del parlant, i el component articulatori pels seus hàbits articulatoris idiosincràtics. Pel que fa a la qualitat fonètica, ve determinada pel dialecte, sociolecte, accent, hàbits verbals, etc.
El protocol emprat al laboratori implica les activitats següents:
Per portar a terme les anàlisis acústiques, el Laboratori de Lingüística Forense (Forensiclab) disposa de les últimes versions dels programes d'anàlisi acústica i d'edició de veu més reconeguts, així com d'aplicacions específiques desenvolupades en el laboratori per realitzar diversos tipus d'anàlisi i comparacions. Les dades acústiques extretes s'analitzen mitjançant paquets estadístics.
| PERFILS LINGÜÍSTICS |
L'actuació dels lingüistes forenses en aquests casos té a veure amb la col·laboració amb els investigadors en la construcció d'un perfil d'un sospitós. A partir de l'anàlisi lingüística d'una veu, es poden aportar dades referents a la procedència geogràfica i social, sexe i edat, llengua habitual, contacte amb altres llengües, etc. del seu autor.
El Laboratori de Lingüística Forense (ForensicLab) de l'IULA pot actuar en la construcció de perfils lingüístics tant en català com en castellà i anglès.
Els perfils lingüístics consisteixen en la realització d'anàlisis acústiques i auditives de gravacions d'autors desconeguts per determinar-ne algunes característiques que es poden inferir a partir de la veu: procedència geogràfica, sociolecte, sexe i edat, possibles patologies, llengua habitual, contacte amb altres llengües, etc.
El protocol emprat al laboratori implica les activitats següents:
Per tal de realitzar les anàlisis acústiques, el Laboratori de Lingüística Forense (Forensiclab) disposa de les últimes versions dels programes d'anàlisi acústica i d'edició de veu més reconeguts, així com d'aplicacions específiques desenvolupades des del laboratori per realitzar diversos tipus d'anàlisi i comparacions. Les dades acústiques extretes s'analitzen mitjançant paquets estadístics.
| TRANSCRIPCIÓ I AUTENTIFICACIÓ DE GRAVACIONS |
Sovint és necessari realitzar una transcripció tècnica de gravacions realitzades amb diversos suports i amb nivells de qualitat variables (soroll de fons, problemes de comprensió, accents). Les actuacions dels lingüistes forenses en aquests casos consisteixen, per una banda, a netejar la gravació de tots aquells sorolls no desitjats, i per l'altra a transcriure el contingut de la gravació. En aquells casos en què es posa en dubte l'autenticitat de la gravació, el Laboratori de Lingüística Forense (ForensicLab) disposa d'eines informàtiques per determinar si una gravació ha estat manipulada o no.
| MARQUES REGISTRADES, PATENTS I ETIQUETATGE DE PRODUCTES |
A vegades és necessari realitzar un peritatge sobre la còpia total o parcial d'una marca registrada, patent o en l'etiquetatge d'un producte, que s'hagi produït en proposar una nova marca, patent o producte. L'actuació dels lingüistes forenses en aquests casos consisteix, d'una banda, a caracteritzar les marques registrades a partir de la seva aparença (ortografia, color, tipologia i disseny), so (fonologia) i significat (semàntica), per tal d'establir si s'ha produït una falsificació i s'ha creat confusió, i de l'altra, a analitzar la naturalesa lingüística de les patents i de les etiquetes dels productes industrials i de consum, fent propostes de millora del redactat que ajudin a superar l'ambigüitat semàntica.
| MEDIACIÓ LINGÜÍSTICA FORENSE |
Altres vegades és necessari realitzar un peritatge sobre l'ambigüitat o possible alteració de determinats textos oficials (administració de l'Estat/Comunitats autònomes), jurídics/judicials/policíacs (interrogatoris) o privats (empreses asseguradores), circumstàncies que poden causar una situació de desprotecció als usuaris, o la situació contrària, en què les empreses o organismes oficials són demandats sense justificació. En aquests casos, l'actuació dels lingüistes consisteix a analitzar la naturalesa lingüística (sintàctica, semàntica i pragmàtica) d'aquests textos i portar a terme una activitat de mediació a partir de l'anàlisi del discurs produït.
| ACTUACIONS I PROVES PERICIALS MÉS RECENTS |
© INSTITUT UNIVERSITARI DE LINGÜÍSTICA APLICADA - UNIVERSITAT POMPEU FABRA, Roc Boronat 138, 08018 Barcelona