El Laboratori de Lingüística Forense (ForensicLab) de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) és un centre de la Universitat Pompeu Fabra que desenvolupa activitats formatives i de recerca en lingüística forense, i de servei en peritatge lingüístic amb finalitats forenses. Forma part del grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya (SGR2005-00272), Unitat de Variació Lingüística (UVAL), les activitats del qual s'estructuren al voltant de la Teoria de la Variació i el Canvi Lingüístics, model que atribueix la validesa interna i externa necessàries per portar a terme activitats de formació, recerca i peritatge en lingüística forense.
Definició de Lingüística Forense
La lingüística forense es pot definir de forma molt general com la interfície entre llenguatge i dret. Aquesta disciplina lingüística inclou tota una sèrie d'àrees de recerca i estudi que tenen a veure amb l'ús de l'evidència lingüística en diferents àmbits, entre els quals destaquen els següents:
- L'ús d'evidència fonològica, morfològica, sintàctica, discursiva, terminològica per identificar parlants d'una determinada varietat lingüística, estil o registre.
- L'anàlisi de la imitació en la producció de textos amb finalitats criminals.
- La determinació/atribució d'autoria, tant de textos orals com escrits, i la detecció
de plagi.
- La comprensió lectora dels documents legals.
- El discurs legal i judicial.
- La interpretació i traducció legal, judicial i de suport en contextos multilingües.
Existeix una definició àmplia de lingüística forense que cobreix totes les àrees en què el llenguatge i el dret s'interrelacionen, i una definició restrictiva que es refereix especialment a la utilització d'evidència lingüística en els judicis i, per tant, a l'actuació dels lingüistes en contextos jurídics i judicials. La revista científica Forensic Linguistics: The International Journal of Speech, Language and the Law segueix la definició àmplia amb articles sobre discurs legal i judicial, interpretació judicial, i també articles sobre fonologia i fonètica forenses, determinació/atribució d'autoria i detecció de plagi, amb mesures fiables de les dades a través d'eines informàtiques i mètodes estadístics. La International Association of Forensic Linguists, com a associació, també segueix la definició àmplia i, per tant, en els seus congressos accepta comunicacions sobre un ventall molt ampli de temes sobre llengua i dret. La pàgina web de l'Associació també segueix aquesta definició àmplia, i de fet sembla que només és dins l'àmbit judicial i en els judicis que s'empra la definició restrictiva, en benefici dels professionals del dret que necessiten poder comptar amb estudis d'experts en temes lingüístics per emprar-los com a prova.
Des del punt de vista metodològic, en la majoria de casos la lingüística forense utilitza tècniques derivades de les noves tecnologies, és a dir, que el desenvolupament de la recerca i el servei en lingüística forense es realitza habitualment a partir de tota una sèrie d'eines informàtiques i tècniques estadístiques que possibiliten opinions, actuacions i assessoraments científics i professionals d'alta competència i fiabilitat per part dels lingüistes forenses, per a la seva posterior utilització des de diferents institucions i organismes públics (escola judicial, ministeri fiscal, policia) i privats (empreses), i per professionals diversos (jutges, advocats defensors, psicòlegs, metges). En qualsevol cas, les proves pericials que es presenten no són mai proves definitives ni concloents, sinó més aviat complementàries d'altres tipus d'evidència o bé per tal d'introduir un dubte raonable.
Breu història
Durant els anys 60, 70 i 80, sobretot als EE.UU. i Canadà, advocats, policia judicial i altres professionals dedicats a la investigació del crim havien anat sol·licitant la intervenció dels lingüistes com a experts en temes relacionats amb el dret i la llengua. No obstant això, aquesta pràctica professional va ser aïllada i no massa cohesionada metodològicament, i els seus resultats van ser publicats de forma molt dispersa.
A partir dels anys 90 es produeixen una sèrie de canvis que justifiquen la denominació d'una nova àrea temàtica, la Lingüística Forense. En primer lloc, hi ha molta més demanda de serveis en lingüística forense i l'actuació dels experts és molt més professionalitzada; en segon lloc, cal destacar que s'estén la publicació de textos i col·leccions d'articles i capítols de llibre en lingüística forense que reflecteixen una metodologia coherent i consensuada internacionalment; en tercer lloc, cal destacar la creació de la International Association of Forensic Phonetics (IAFP) (St. John's College, York (1991)), que actualemtn s'anomena International Association of Forensic Phonetics and Acoustics (IAFPA), i de la International Association of Forensic Linguists (School of English, University of Birmingham (1992)). Finalment, cal esmentar la publicació l'any 1994 del primer número de la revista Forensic Linguistics (actualment: The International Journal of Speech Language and the Law), que ja compta amb 15 números.
Enllaços
|
