|
Assignació de crèdits
En aquest programa, els estudiants han d'aprovar un mínim de 44 crèdits,
respectant els mínims següents:
a) Un mínim de 21 crèdits fonamentals, entre els quals cal incloure:
- els 5 crèdits obligatoris del curs Fonaments Lingüístics ofert el
primer curs;
- els 4 crèdits obligatoris del Seminari de Tercer Cicle, ofert el
primer curs;
- 6 crèdits en dos cursos corresponents a la línia de recerca prioritzada;
- 3 crèdits en un curs d'una línia diferent de la línia de recerca
prioritzada;
- 3 crèdits en una assignatura transversal.
b) Un mínim de 6 crèdits metodològics:
- els 3 crèdits obligatoris del curs Anàlisi Lingüística, ofert el
primer curs;
- els 3 crèdits obligatoris del curs de Metodologia de la Investigació
Científica Aplicada al Llenguatge, ofert el segon curs.
c) 12 crèdits en el període de recerca, en el qual l'alumne/a elabora
tres treballs:
- dos Treballs de línia tutelats (un dels quals correspon a
la línia de recerca prioritzada);
- el Treball d'investigació final.
La resta de crèdits, fins a 44, l'elegeix l'estudiant entre les possibilitats
d'oferta de crèdits fonamentals, metodològics i afins d'aquest i d'altres
programes, respectant, però, els màxims següents: 6 crèdits en assignatures
afins i 5 crèdits en assignatures de fora del programa.
Estructura docent del bienni 2000-20002
PERÍODE DE DOCÈNCIA
- Bloc 1: Bloc propedèutic
|
| Curs |
Assignatura |
Tipus |
Crèd. |
Caràcter |
Professorat |
| 1r. (2000-2001) |
Fonaments Lingüístics |
Fonamental |
5 |
Ob. |
Alsina A, Clua DeCesaris, Lorente, McNally |
| 1r. (2000-2001) |
Anàlisi Lingüística |
Metodològica |
3 |
Ob. |
Alsina A, Clua, Fontana, McNally |
|
PERÍODE DE DOCÈNCIA - Bloc 2: Bloc d'assignatures
vinculades a línies de recerca
|
| Curs |
Assignatura i línia de
recerca |
Tipus |
Crèd. |
Caràcter |
Professorat |
| 1r. (2000-2001) |
Terminologia General
(Lèxic, terminologia i discurs especialitzat) |
Fonamental |
3 |
Op. |
Cabré, Lorente, Martí |
| 2n. (2001-2002) |
Lexicografia Especialitzada i Terminologia Aplicada
(Lèxic, terminologia i discurs especialitzat) |
Fonamental |
3 |
Op. |
Estopà, Gelpí, Lorente |
| 1r. (2000-2001) |
Tipologia Lexicogràfica
(Lexicografia) |
Fonamental |
3 |
Op. |
Battaner, DeCesaris Gelpí |
| 2n. (2001-2002) |
Lexicografia General
(Lexicografia) |
Fonamental |
3 |
Op. |
Alsina V, Battaner, Gelpí |
| 1r. (2000-2001) |
Processament del Llenguatge Natural
(Lingüística computacional) |
Fonamental |
3 |
Op. |
Badia |
| 2n. (2001-2002) |
Aplicacions del Tractament Automàtic del Llenguatge
(Lingüística computacional) |
Fonamental |
3 |
Op. |
Badia, Bel, De Yzaguirre |
| 1r. (2000-2001) |
Anàlisi i Aplicacions de la Variació
(Variació lingüística) |
Fonamental |
3 |
Op. |
Fontana, McNally,Turell, Vallduví |
| 2n. (2001-2002) |
Lingüística i Variació
(Variació lingüística) |
Fonamental |
3 |
Op. |
Fontana, McNally,Turell, Vallduví |
|
PERÍODE DE DOCÈNCIA - Bloc 3:
Bloc d'assignatures transversals
|
| Curs |
Assignatura |
Tipus |
Crèd. |
Caràcter |
Professorat |
| 1r. (2000-2001) |
Eines i Recursos per al Treball Lingüístic |
Fonamental |
3 |
Op. |
Bel, De Yzaguirre |
| 1r. (2000-2001) |
Bases Lingüístiques del Vocabulari |
Fonamental |
3 |
Op. |
Battaner, DeCesaris, Fontana, Lorente |
| 1r. (2000-2001) |
Semàntica i Pragmàtica |
Fonamental |
3 |
Op. |
McNally,Turell, Vallduví |
| 2n. (2001-2002) |
LEstructura del Llenguatge |
Fonamental |
3 |
Op. |
Alsina A, Badia, Fontana, Lorente |
| 2n. (2001-2002) |
Discurs Especialitzat: Aspectes Lingüístics i Cognitius |
Fonamental |
3 |
Op. |
Cabré, Codina, Gelpí, Van Dijk |
| 2n. (2001-2002) |
Metodologia de la Investigació Científica Aplicada
al llenguatge |
Metodològica |
3 |
Ob. |
Chabás, Turell |
|
PERÍODE DE DOCÈNCIA -
Bloc 4: Bloc de seminaris de tercer cicle
|
| Curs |
Assignatura |
Tipus |
Crèd. |
Caràcter |
Professorat |
| 1r. (2000-2001) |
Seminari de Tercer Cicle |
Fonamental |
4 |
Ob. |
Cabré, Gelpí |
|
PERÍODE DE DOCÈNCIA -
Bloc 5: Bloc de cursos i seminaris afins
|
| Curs |
Assignatura |
Crèd. |
Caràcter |
Professorat |
| 1r. (2000-2001) |
Comunicació Social (2000-2002)
"Recerca en Línia: Eines Intel·lectuals per a Explotar Internet
com a Font dInformació per a Professionals i Investigadors" |
3 |
Op. |
Codina |
| 1r. (2000-2001) |
Comunicació Social (1999-2001)
"Disseny de la Comunicació en Forma Hipertextual i Telemàtica" |
3 |
Op. |
Rojo |
| 2n. (2001-2002) |
Informàtica i Comunicació (2000-2002)
"Processament Digital de la Parla" |
3 |
Op. |
Batlle |
| 2n. (2001-2002) |
La Traducció: Aspectes Literaris i Discursius
(2000-2002)
" LAproximació Teòrica a la Traducció: Instruments, Conceptes
i Models" |
3 |
Op. |
Ribas, Tricás |
| 2n. (2001-2002) |
La Traducció: Aspectes Literaris i Discursius
(2000-2002)
"Traduir Ciència: Aspectes Històrics" |
3 |
Op. |
Chabás |
|
PERÍODE DE RECERCA - Bloc
6: Bloc de treballs de línia
|
| Curs |
Treballs
de línia de recerca tutelats |
Professorat |
| 2n. (2001-2002) |
Treball de línia tutelat: lèxic, terminologia
i discurs especialitzat |
Cabré, Lorente |
| 2n. (2001-2002) |
Treball de línia tutelat: lexicografia |
Battaner, DeCesaris |
| 2n. (2001-2002) |
Treball de línia tutelat: lingüística
computacional i enginyeria lingüística |
Badia, De Yzaguirre |
| 2n. (2001-2002) |
Treball de línia tutelat: variació lingüística |
Turell, Vallduví |
| 2n. (2001-2002) |
Treball dinvestigació final |
professors tutors del programa |
Descripció dels cursos
Primer curs (2000-2001)
Fonaments Lingüístics
L'objectiu del curs és dotar l'estudiant
del bagatge conceptual i terminològic de la lingüística necessari tant
per a assignatures que desenvolupen subdisciplines de la lingüística
teòrica (morfologia, sintaxi, semàntica) com per a assignatures de les
diferents branques de la lingüística aplicada.
Anàlisi Lingüística
L'objectiu és adquirir el concepte d'anàlisi
en lingüística i l'habilitat de formular i avaluar anàlisis. Un element
clau és l'argumentació: saber argumentar a favor o en contra d'una determinada
proposta teòrica, principi, representació, etc.
Seminari de Tercer Cicle
El seminari consistirà en la presentació
i discussió de projectes i/o treballs de recerca. Hi participaran sobretot
estudiants de 3r cicle (que exposaran els seus treballs d'investigació,
tant de col·laboració amb projectes de recerca, com d'activitats orientades
a la tesi i/o treball de recerca). Les sessions del seminari estaran
distribuïdes al llarg del curs i aniran cobrint tots els aspectes de
la lingüística aplicada que tenen un pes important en aquest programa
de doctorat (i en les activitats de recerca de l'IULA en general). A
més, es procurarà que els aspectes metodològics hi siguin tractats especialment.
Anàlisi i Aplicacions de la Variació
S'estudia la casuística de la variació
i es fa una (re)anàlisi crítica de descripcions lingüístiques des de
la perspectiva variacionista. Un segon objectiu és il.lustrar la perspectiva
variacionista en àmbits diversos d'aplicació: elaboració de gramàtiques
i diccionaris descriptius, anàlisi diacrònica i dialectologia, estandardització
i prescripció normativa, traducció, lingüística forense, localització
i globalització lingüística, preparació de materials didàctics, anàlisi
de la comunitat de parla.
Terminologia General
En aquesta matèria s' introduirà els estudiants
en la terminologia com a camp de coneixement, els seus fonaments, la
seva evolució i les seves aplicacions. Aquest primer objectiu dóna raó
de la terminologia com a matèria teòrica i aplicada. Un segon propòsit
és presentar-los la teoria clàssica de la terminologia i discutir sobre
la seva validesa i adequació empírica, donant-los elements alternatius
de tractament de les unitats terminològiques des d'una teoria lingüística.
Tipologia Lexicogràfica
La assignatura té per objectiu conèixer
les especificitats dels tipus de diccionaris més característics en funció
dels seus usuaris. Seran objecte datenció preferent: la direcció
onomasiològica dels diccionaris, la lexicografia bilingüe, els diccionaris
pedagògics, tant escolars com daprenentatge de llengües estrangeres,
el coneixement enciclopèdic dins els diccionaris, etc. Sestudiarà
com es reflecteixen les diverses tipologies en els productes diccionari.
Processament del Llenguatge Natural
El curs pretén introduir lalumne
en lestudi de la comprensió i anàlisi del llenguatge natural per
ordinador. Inclou lestudi dels formalismes gramaticals, dels algoritmes
bàsics de processament i de les necessitats representacionals per a
lestudi de la semàntica.
Eines i Recursos per al Treball Lingüístic
L'assignatura pretén presentar i utilitzar,
per una banda, eines específiques com ara programes de consulta de corpus,
gestors de bases de dades terminològiques o documentals, etiquetadors
de diversos tipus i aplicacions lexicomètriques i, per l'altra, tot
recurs informàtic que pugui tenir valor per a la recerca lingüística.
Bases Lingüístiques del Vocabulari
Aquesta matèria pretèn ser un lligam entre les assignatures fonamentals
de morfologia, sintaxi, semàntica i pragmàtica i les aplicades, bàsicament
aplicades a la confecció de reculls lèxics i diccionaris. El seu objectiu
central és analitzar com els diversos aspectes lingüístics del lèxic
propis de la competència dels parlants es projecten en la descripció
i representació pràctica de les dades en les aplicacions a fi
d'assegurar que aquestes aplicacions són producte dels fonaments que
sosteneen les dades.
Semàntica i Pragmàtica
L'objectiu d'aquesta assignatura és oferir una visió integrada de diversos
àmbits de la semàntica i la pragmàtica, com per exemple: sentit i referència,
intensionalitat, la semàntica dinàmica, modes de predicació, dir i implicar,
el context en semàntica i en pragmàtica, taxonomia referencial i grau
d'anaforicitat, força descriptiva i força informativa, l'estructura
informativa de l'oració i estat epistèmic del receptor.
Recerca en Línia: Eines Intel·lectuals per a Explotar Internet
com a Font d'Informació per a Professionals i Investigadors
Assignatura metodològica que proporcionarà eines intel·lectuals i coneixements
conceptuals per saber explotar la Internet com a font d'informació en
comunicació social per a professionals i investigadors del món de la
comunicació social. Els temes que es tractaran seran: característiques
de la informació digital; navegació versus recuperació d'informació;
tipologia de fonts d'informació d'interès acadèmic i professional; motors
de cerca; representació de la informació i metadades; avaluació de recursos
digitals
Disseny de la Comunicació en Forma Hipertextual i Telemàtica
Descripció i tècniques del nou paradigma de la comunicació: "Hyper
Media Decision Net". Accés hipertextual a textos seqüencials o
a complexos d'informació multimèdia; representació simultània i circular
dels continguts de textos seqüencials sobre base informàtica hipertextual;
sistemes de comunicació telemàtics: en temps no real i en forma multilocacional.
La representació del coneixement i la comunicació des de la "presa
de decisions" a través de diferents paradigmes de valors. L'edició
hipermedial telemàtica
Segon curs (2001-2202)
Metodologia de la Investigació Científica Aplicada al Llenguatge
Lassignatura té tres objectius bàsics: el primer, familiaritzar
els estudiants amb qüestions epistemològiques de la ciència i de la
recerca com acreixement del coneixement. Lexplicació històrica
del desenvolupament científic serà un component important daquest
primer objectiu. El segon objectiu consistirà a reflexionar sobre els
mètodes per a la investigació aplicada al llenguatge: teories explicatives,
problemes, recollida de dades, descripcions i experiments, mètodes qualitatius
i quantitatius danàlisi de dades, aplicacions. El tercer objectiu
serà presentar el procés de recerca a partir de tres eixos fonamentals:
a) el nivell de decisió, és a dir, del per què de la recerca; b) el
nivell de realització, això és, el disseny de la recerca i c) el nivell
dexecució, per tant, tècniques de recollida de dades i tractament
daquestes.
Lingüística i Variació
L'objectiu de l'assignatura és presentar la teoria de la variació i
oferir una panoràmica general de les dimensions interna i externa de
la variació en el llenguatge natural. S'hi examina la variabilitat com
a característica inherent del llenguatge (variació fonològica, sintàctica
i semanticopragmàtica), la variació i el canvi lingüístic, el variacionisme
com a mètode analític i el vessant sociolingüístic de la variació.
Lexicografia Especialitzada i Terminologia Aplicada
Aquesta matèria es proposa tres objectius: el primer és fer una panoràmica
sobre les aplicacions del lèxic especialitzat (els diccionaris: tipologia
lexicogràfica especialitzada, i altres aplicacions: enginyeria terminològica,
tesaurus, mòduls densenyament de la terminologia). El segon és donar
criteris d'anàlisi de les obres lexicogràfiques especialitzades (metalexicografia
especialitzada i metaterminologia). El tercer objectiu és oferir una
metodologia de tractament de les dades i d'elaboració dels diccionaris
especialitzats i aplicar aquesta metodologia (elaboració de maquetes
terminològiques)
Lexicografia General
Lassignatura té com a objectius aprofundir en els aspectes lingüístics
dels diccionaris generals que suposen la descripció adequada de les
unitats lèxiques: recomptes i establiment de nomenclatures, descripció
semàntica, gramatical i pragmàtica de les unitats. Com lassignatura
és de caire aplicat aquestos aspectes del lèxic es reflectiran al objecte
diccionari: macroestructura i microestructura. Es prendrà com punt de
partida de la descripció el diccionari de llengua monolingüe tot considerant
les diferents tradicions lexicogràfiques de les llengües estudiades
a lIULA.
Aplicacions del Tractament Automàtic del Llenguatge
El curs pretén mostrar com el tractament computacional del llenguatge
saplica amb finalitats concretes. En aquesta edició, el curs se
centrarà en la lexicografia computacional (aspecte intern essencial
en lestructura dun sistema de processament del llenguatge
natural) i en la traducció automàtica (una de les grans aplicacions
externes).
LEstructura del Llenguatge
El curs pretén introduir lestudiant en el tractament formal dels
aspectes estructurals del llenguatge en una gramàtica que integri els
aspectes morfològics i sintàctics, i les dimensions estructurals de
la semàntica i la pragmàtica.
Discurs Especialitzat: Aspectes Lingüístics i Cognitius
Aquesta matèria es proposa tres objectius. El primer és presentar a
través de l'anàlisi textual els aspectes més rellevants del coneixement
especialitzat a través de dades lingüístiques, analitzar la seva especificitat
en relació al coneixement general i explorar les vies d'adquisició i
emmagatzematge dels dos tipus de coneixement. El segon objectiu és projectar
l'anàlisidel text en estructures conceptuals (jerarquies temàtiques,
tesaurus). El tercer objectiu és presentar les bases de la recuperació
de la informació servint-se d'aquestes estructures.
Processament Digital de la Parla
Es presenta el model de generació del senyal de veu i s'analitzen els
paràmetres principals que el caracteritzen. Es tracten les tècniques
bàsiques de compressió de senyal de veu (seguiment de forma d'ona i
paramètrics), de síntesi aplicada a la conversió text-veu (lectura automàtica)
i de reconeixement aplicats a mots aïllats, parla contínua i identificació
de locutor. Es fa una aproximació pràctica que permet a l'estudiant
de procedències diverses incidir en els aspectes que li són més interessants.
L'Aproximació Teòrica a la Traducció
Presentació de les eines teòriques , els coneixements conceptuals i
les línies fonamentals del pensament traductor i la recerca traductològica.
Descripció del elements de reflexió teòrica i de les eines conceptuals
bàsiques de loperació traductora. Descripció del procés cognitiu
de la traducció. Descripció de les diferents aproximacions a lanàlisi
de lactivitat traductora: lingüístics, descriptius, prescriptius
i funcionals. Presentació de les formes més usuals de treball científic
en traducció.
Traduir Ciència: Aspectes Històrics
Presentar conceptes i mètodes de la investigació sobre els aspectes
històrics de la traducció de textos científics. Recorregut de la història
de la traducció científica a la península Ibèrica. Caracterització del
llenguatge d'especialitat. Llengües d'estudi: anglès, castellà, català,
francès.
|
 |